Novetat Editorial: El Estado y la conflictividad político-social en el siglo XX. Claves para entender la crisis del siglo XXI

Al segle XX, la institució de l'Estat s'amplia al món sencer, sobretot amb la irrupció d'un gran nombre de nous Estats després de la fi del domini colonial europeu, i ho fa en la seva forma d'Estat-nació de tall capitalista que arriba al seu apogeu amb l'ensorrament de la Unió Soviètica. Es passa d'un Estat fortament liberal a inicis del segle XX, a un Estat social a mitjans del mateix –sobretot en els territoris centrals occidentals–, per acabar una altra vegada amb un tipus d'Estat de tall «neoliberal» a la fi del segle. Això significarà el desmantellament de moltes de les conquestes polítiques i socials assolides, i provocarà una creixent crisi de legitimitat institucional sobretot a la Perifèria, on la seva presència i arrelament era molt menor. L'Estat sembla viure un període de glòria, arrossegat per la fe en el progrés i l'augment sense fre del consum energètic, als països centrals després de la Segona Guerra Mundial, però comença el seu declivi al voltant del 68, la revoltes marquen així mateix l'erosió imparable de les burocratitzades formes d'oposició de la Vella Esquerra.

Això explica el naixement a finals de segle del Moviment per la Justícia Global, caracteritzat per una manera diferent d'entendre l'acció política i per una presència destacada dels moviments camperols i indígenes i de les demandes del Sud Global, que desplaça encara més la centralitat obrera prèvia. Es va obrint camí, així mateix, un discurs «contrari al», que té en compte l'enorme diversitat de subjectes, territoris, tradicions i realitats que componen el món i que xoca frontalment amb el nou capitalisme global que pretén aplicar una recepta única a escala planetària. No obstant això, paral .lelament s'assisteix a l'auge dels fonamentalismes de tot tipus i de moviments socials fortament regressius, de reafirmació d'elements identitaris locals o regionals –religió, cultura, etnicitat, nacionalitat, etc.– Que, en molts casos, enfosqueixen les dinàmiques de contestació global a l'Estat capitalista hegemònic.

Ramón Fernández Durán (Sevilla, 1947 - Madrid, 2011) va ser un enginyer i urbanista espanyol, conegut sobretot per ser un activista i autor en temes d'ecologisme social. Va estar més de 30 anys vinculat a l'activisme social, i és un referent del moviment antiglobalització. Va ser membre fundador d'Ecologistas en Acción.