ALBA SUD acaba la filmació d’un vídeo sobre caixes comunitàries a l’Equador.

Les caixes comunitàries o caixes solidàries són un fenomen creixent a Equador, especialment a les comunitats indígenes i poblacions rurals amb més dificultats per accedir a crèdits i ajuts governamentals. Van néixer com a una iniciativa fonamentalment de les dones, que responia a la necessitat d’organitzar-se per poder fer front a les despeses domèstiques i, alhora, per poder participar més activament en la vida de la comunitat.

Les caixes funcionen de manera diferent segons les característiques de la comunitat i de les normes que les sòcies hagin establert, però tenen en comú algunes característiques: no demanen tenir avals per accedir a un crèdit, tothom pot sol•licitar-ne sense discriminació i les decisions es prenen col•lectivament entre totes les sòcies. Els crèdits són a curt termini i la quantitat depèn de la capacitat econòmica que tingui la caixa. Moltes d’aquestes petites organitzacions financeres han començat amb un capital inicial d’uns 1000 $ a fons perdut, producte d’un projecte o entitat de cooperació, i han anat augmentant el seu capital amb les quotes mínimes que les sòcies van abonant cada més.

La Caja de Oñakapak (Saraguro) és una de les caixes més actives i organitzades de la regió. Com expliquen les seves responsables, estar organitzades els ha permès tenir accés a moltes altres activitats (participar en concursos de cuina tradicional, organitzar activitats pels avis de la comunitat, etc) i, alhora, han obtingut un reconeixement per part de la comunitat que abans no tenien. La majoria de sòcies utilitzen els crèdits per a activitats agrícoles, per al bestiar, o per fer alguna millora a les vivendes. L’índex de morositat és mínim i, en canvi, s’incentiva les sòcies que retornen els crèdits ràpid i que paguen les quotes puntualment.

No se sap segur el nombre de caixes comunitàries o caixes solidàries que estan funcionant actualment a l’Equador però, només les recolzades per l’organització indígena Ecuarunari, són més d’una trentena en diferents províncies del país.

Es preveu que el vídeo estigui disponible públicament durant el mes de setembre d’aquest any.