Entrevista a Lizzie Díaz (WRM)

Lizzie Díaz integra la Secretaria Internacional del Moviment Mundial pels Boscos Tropicals (WRM, per les seves sigles en anglès), amb seu a Montevideo, Uruguai.

El febrer passat va estar a Hondures donant suport a la realització del vídeo-documental "Bajo Aguán: Grito por la tierra", produït per ALBA SUD i la Rel-UITA, amb la col.laboració de WRM i FIAN Internacional. Amb ella parlem sobre aquesta realització i de la necessitat de generar consciència sobre els impactes negatius dels monocultius a gran escala en el món.

Veure el vídeo: Bajo Aguán: Grito por la Tierra

Pujar el vídeo a la vostra pàgina: http://blip.tv/play/AYOF5XAA.html?p=1

Què és per a tu el més important d'aquesta producció audiovisual?

És un treball que ha costat molt de temps i esforços i que reflecteix molt bé la greu situació social i ambiental que es viu en el Bajo Aguán. Una situació que és el resultat d'un model explotador, que concentra la propietat de la terra i expandeix el monocultiu a gran escala, en aquest cas de palma africana.

El vídeo serà una eina fonamental per donar a conèixer els impactes d'aquest model, no només a Hondures sinó també a la resta d'Amèrica, Àfrica i Àsia, on aquests monocultius avancen a costa del desplaçament de comunitats, el canvi d'ús del sòl i de les produccions agrícoles tradicionals.

També es generen crisis severes de drets humans.

La concentració i estrangerització de la terra comporta repressió i mort. En el vídeo es mira molt clarament a través del testimoni de la gent. La criminalització de la lluita camperola està avançant en tots els països que apliquen aquest model, amb la complicitat dels governs i la manca total d'institucionalitat.

Encara hi ha poca consciència que tot això és el resultat de l'aplicació d'un model excloent de producció ...

És un model que no sempre es visualitza com a tal i que ve avançant dissimuladament, convencent a poc a poc a la gent que és la millor opció i que no hi ha alternativa, que d'aquesta manera els països tindran desenvolupament i benestar. D'aquesta manera, les empreses i els grups econòmics nacionals i transnacionals adquireixen cada vegada més poder sobre les comunitats locals.

Fins i tot estan presentant el monocultiu de palma africana com una de les solucions per fer front al canvi climàtic.

És una de les tantes falses solucions que estan sent impulsades tant per Nacions Unides com pels governs i, per descomptat, per les empreses, que seran les principals beneficiades d'aquest negoci.

A més, s'està tractant de convèncer a la gent de que si generem agrocombustibles anem a prevenir els efectes del canvi climàtic, i és tot el contrari. El que en realitat s'està fent és seguir amb la industrialització als nivells als quals estem acostumats, i fins incrementant.

Mentrestant, estem utilitzant superfícies agrícoles per produir combustibles. De fet estem alimentant el gran parc automotriu.

Què fer aleshores?

Necessitem prendre consciència de com estem produint i consumint, i del que estem provocant. Necessitem d'un gran canvi de mentalitat i de concepció del model de producció i consum.

Hem de mirar al que tradicionalment feia la població, amb períodes curts i rotació de cultius, integració de produccions diferents, el manteniment de zones boscoses. Tot el que permeti una vida realment sostenible per a les comunitats.

Com pensen utilitzar el vídeo?

Ja ho vam difondre a nivell internacional a través de la nostra pàgina web i del nostre Butlletí mensual. A més, juntament amb la Rel-UITA i el Comitè Uruguaià de Solidaritat amb el Poble d'Hondures, el presentarem a Montevideo.

En la mesura que es vagin produint còpies subtitulades en diversos idiomes, tindrem la possibilitat d'arribar a un important ventall de països, per generar debat, intercanviar experiències, refermar campanyes locals, així com per crear enllaços entre comunitats i enfortir la lluita.