Article d’Annalisa Melandri sobre el vídeo 'Bajo Aguán: Grito por la tierra'

'Bajo Aguán: Grito por la tierra' és el vídeo documental realitzat per Alba Sud (associació catalana especialitzada en la investigació i comunicació pel desenvolupament) i per la Rel-UITA (regional llatinoamericana de la internacional sindical dels treballadors del sector alimentari) sobre al conflicte agrari a Hondures.

La producció ha estat realitzada en col.laboració amb el Moviment Mundial dels Boscos Tropicals (WRM), FIAN Internacional (Fighting Hunger With Human Rights) i amb la Coordinadora de Organizaciones Populares del Aguán (COPA) i es proposa donar a conèixer més enllà dels confins nacionals del petit país centreamericà "el conflicte agrari provocat per l'expansió de les grans plantacions de palma africana, on els camperols organitzat lluita per defensar el seu dret a la terra".

El vídeo es pot veure a: aquí

I el 14 de novembre de 2012 s'emet en TeleSUR. Mirar horaris.

El documental té diferents objectius, com ens explica Giorgio Trucchi, corresponsal de la Rel-UITA a Amèrica Central i col.laborador d'Alba Sud, i que n’és el seu productor i investigador: "abans que tot trencar el setge mediàtic que se li ha imposat a Hondures després del cop, evidenciar els processos de concentració, acaparament i estrangerització de la terra per fomentar el model del monocultiu a gran escala (en aquest cas la palma africana), així com la necessitat d'un canvi d'aquest model. També donar a conèixer els processos de criminalització de la protesta i la lluita camperola al Baix Aguán i la violència exercida contra sectors organitzats de la societat".

És un veritable "crit per la terra" el que s'aixeca des de la vall del Aguán, una de les regions més fèrtils del país. A aquestes terres molts els hi tenen ganes. Per aquesta terra l'home més ric i poderós del país, el productor de palma africana, Miguel Facussé, juntament amb altres dos latifundistes locals, Reinaldo Canals i René Morales, està conduint en total impunitat una veritable guerra contra les comunitats camperoles organitzades. Una guerra que en els últims tres anys ha deixat un saldo de gairebé 60 camperols pertanyents a diferents organitzacions, un periodista i la seva parella assassinats per membres dels "exèrcits" privats d'aquests senyors, que actuen en total complicitat i sinèrgia amb les forces repressives l'estat hondureny, policia i exèrcit. Just en aquests dies arriba la notícia que tres camperols més han estat assassinats mentre esperaven un autobús en un parada de Tocoa (Colón).

A Hondures, el 1974, algunes organitzacions camperoles van ser beneficiades per un feble programa de reforma agrària. Van rebre, perquè les treballessin, unes terres a la regió del Bajo Aguán, una vall molt fèrtil al nord del país, en el departament de Colón, el nom es deu al fet que aquí Cristòfol Colom va tocar per primera vegada terra ferma al continent americà, el 14 d'agost de 1502, després d'haver desembarcat només en illes.

Des de la dècada dels '90, però, el desenvolupament i la implementació de les polítiques neoliberals establertes pel Consens de Washington, les mateixes que estan condemnant a la fam i la misèria a milions de camperols en tota Amèrica Llatina, a través de diferents mecanismes, uns violents com l'expropiació de les terres per mitjà de la força, altres més solapats com la concessió de crèdits agraris amb taxes d'interès de usura, va determinar que les organitzacions camperoles perdessin les terres i que aquestes tornessin, poc a poc, a mans dels terratinents del país.

La Llei per a la Modernització i al Desenvolupament del Sector Agrícola de 1992, promulgada durant el govern de Rafael Leonardo Callejas (1990-1994) i elaborada per Roger Norton, assessor de la USAID i del Comitè de Productors per la política agrícola, va reemplaçar la llei de reforma agrària de 1972, obrint pas al gran poder econòmic i polític dels industrials, dels latifundistes, i dels importadors i exportadors del sector agropecuari, decretant la fi de les cooperatives agrícoles i iniciant a implementar al país el model dels monocultius.

El cop d'Estat de juny de 2009, que va enderrocar i va treure del país el president Manuel Zelaya, ha contribuït a aprofundir un conflicte preexistent, però sobretot ha marcat amb el segell de la impunitat la violència i els crims perpetrats contra els camperols organitzats.

Giorgio Trucchi explica que es tracta "del conflicte agrari més greu en termes del grau de violència en contra de les i els camperols a Amèrica Central en els últims 15 anys, és a dir des que van acabar els conflictes armats a la regió i –afegeix– el que està passant en el Bajo Aguán és el resultat d'un model equivocat de producció i d'un procés de contrareforma agrària, que es dóna també a la resta de la regió, que impedeix l'accés de la població a la terra i que afecta directament la seva seguretat alimentària".

El futur no ofereix res de bo ja que "els projectes de monocultius a tot Amèrica Llatina apunten a la producció d'agrocombustibles i les falses solucions del mercat del carboni, per suposadament solucionar el greu problema dels efectes del canvi climàtic, entre d'altres els MDN, REDD i REDD+".

El documental té el mèrit d'oferir, en mitja hora de continguts audiovisuals, preciosos testimonis recollits en el lloc i de representar el fruit de l'intens treball d'informació i investigació social que Giorgio Trucchi, com a corresponsal de la Rel-UITA, està duent a terme a Hondures des de fa molts anys. Les veus dels camperols supervivents, la de les dones dels assentaments, (els territoris ocupats on viuen i treballen) amenaçades i obligades a allunyar-se de les seves comunitats per protegir la vida dels seus nens, dels militants i activistes dels drets humans, les imatges dels desallotjaments violents realitzats per l'exèrcit, corren una darrere l'altra fins a oferir un quadre clar de sistemàtiques violacions dels drets humans. Tal com ho van poder comprovar diferents missions internacionals d'observació i verificació de la situació dels drets humans en el Bajo Aguán, no es tracta de casos aïllats, sinó que els assassinats, les amenaces, la militarització del territori i de les comunitats, així com les detencions arbitràries i les llistes negres per a l'eliminació de les persones s'han tornat ara una veritable política d'Estat i una estratègia econòmica.

La ràbia a l’Aguán és palpable. Resisteixen els camperols atrinxerats en les terres que defensa a costa de la vida. L'organització els ha donat més força i convicció. Demanen l'atenció de la comunitat internacional perquè, com explica Esly Banegas, dirigent sindical i dirigent de COPA, que hauria de gaudir de la protecció de les mesures cautelars atorgades per la Comissió Interamericana de Drets Humans, "en alguns casos ens ha salvat la vida" .