Crítica de la (pseudo) raó turística irresponsable

Resenya de El turismo en el inicio del milenio. Una lectura crítica a tres voces, de Joan Buades, Ernest Cañada i Jordi Gascón. Foro Turismo Responsable, Red de Consumo Solidario, Picu Rabicu y Espacio para un Comercio Justo (colección Thesis), Madrid, 2012, 174 pàgines. Pròleg de Macià Blázquez.

Una dada rellevant per emmarcar la temàtica. El nombre de viatges aeris internacionals que es van realitzar el 1998 va ser de 458 milions. Dotze anys després, el 2010, s'havien gairebé quintuplicat: el nombre de viatges internacionals superava els 2.560 milions. També la indústria turística –un sector que ha tingut l’"habilitat" empresarial d'apropiar del concepte de turisme responsable que va sorgir precisament per denunciar– ha de decréixer assenyalen els autors.

El turisme, assenyala Macià Blázquez, autor del pròleg, es fonamenta en el desenvolupament desigual i combinat de diferents parts de la humanitat, que és inherent al capitalisme, entre l'emergència de concentracions de benestar i capital d'una banda, i pobresa i opressió per altre. Aleshores, tota classe de turisme té aquest fonament? No, el turisme responsable –no és una entelèquia ni un lema publicitari– és una altra cosa.

Té a veure, escrivia recentment Ernest Cañada, un dels autors d'aquest assaig, amb "la lluita de les comunitats costaneres de Costa Rica quan exigeixen l'aprovació d'una Llei de Territoris Costaners Comunitaris que doni seguretat als pobladors locals, ja siguin pescadors o petites iniciatives turístiques de capital local", amb l'acció dels veïns del barri barceloní de la Barceloneta “quan pengen als balcons de casa pancartes pintades a mà amb el lema tourists go home, farts de l'increment de preus i la especulació provocats pel turisme, que fa la seva vida cada vegada més difícil". També, per cert, amb "els sindicalistes argentins que lluiten per un treball decent i aconsegueixen imposen a la patronal unes determinades condicions laborals" o amb els manifestants que, arribats de diverses parts del món (desembre de 2009), "van ocupar els carrers de Copenhaguen en les activitats paral.leles a la fracassada Conferència de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic exigint, entre altres coses, una regulació vinculant que posés fi als tractes de favor a la indústria aèria perquè la seva responsabilitat major en la destrucció climàtica no seguís quedant impune" .

Serien essència d'aquest turisme responsable "els esforços de poblacions rurals organitzades col.lectivament, com la Finca dels Hermanos Cerrato a Estelí, Nicaragua, o el Bosque de Cinquera a El Salvador, per desenvolupar noves vies de diversificació i complementarietat en les seves economies agràries". Formarien part d'ell també, assenyala EC, els petits hotels i restaurants que tracten d'arribar, com poden, a final de mes "suportant la competència del" tot inclòs "de les cadenes transnacionals". Turisme responsable, afegeix EC, és igualment "el compromís de les professores i estudiants de la UNAN Managua per donar suport a les comunitats rurals a apropiar dels seus territoris i recursos per poder portar una activitat turística sota el seu control".

El turisme responsable, per tant, no pot ser un producte turístic més, ni molt menys una cosa que pugui "certificar" i comercialitzar. Consisteix, més aviat, "en una invitació a l'acció social, al compromís col.lectiu per incidir i transformar el sector turístic". Serà finalment el turisme responsable un concepte útil per identificar un moviment, o, per contra, "sucumbirà sota les pressions de la segmentació de mercats i creació de nous productes?” Els perills aguaiten, però, en qualsevol cas, la construcció d'un moviment amb voluntat d'incidència global en l'activitat turística seguirà present en opinió de Cañada. El turisme responsable és, doncs, una aposta política de combat en què queda molt per fer i on gairebé tot és possible.

Aquesta és la temàtica discutida en aquest volum: aquesta nova plaga –en la seva versió depredadora– civilitzatòria (i anticivilizatoria alhora) les dimensions creixen acceleradament, un altre dels nusos-res marginal-del programa i l'acció de l'hora en aquest món (neoliberal), gran i terrible, en el qual estem abocats i empresonats.

Un pròleg de Macià Blázquez, una introducció –"Apunts per a una anàlisi crítica del turisme"– signada per Jordi Gascón i tres seccions –"Turisme, neoliberalisme i capital transnacional", "El turisme considerat des de la Sobirania Alimentària i la Justícia ecològica" i "Turisme i cooperació al desenvolupament"–, amb articles de Joan Buades, Ernest Cañada i Jordi Gascón, componen El turismo en el inicio del milenio. Una lectura crítica a tres voces[ETIM].

"Els textos que aquí es presenten són una mostra de la seva capacitat d'anàlisi mordaç de l'actualitat, amb projecció crítica política i sobre el fonament de la recerca de la qualitat científica", assenyala Macià Blázquez en la presentació del volum. No exagera, no és retòrica buida per col.legues que són amics.

La perspectiva des de la qual els autors construeixen la seva visió crítica i imprescindible està apuntada per Jordi Gascón en la introducció de ETIM. Els autors participen del que s'ha anomenat gir crític (Critical Turn), una mena de revolució copernicana kantiana en els estudis de turisme. Com definir aquest gir praxeològic, no només teòric, de segell copernicà? Com una línia d'investigació -al Lakatos- que no aspira a quedar-se només "en la crítica ontològica o acadèmica del turisme, sinó que té explícitament un compromís polític a favor de la justícia social, l'equitat i la lluita contra l'opressió".

Una línia de treball, reconeixen els autors, en procés de desenvolupament, gairebé marginal en aquests moments, "en un context en què predomina la investigació de caràcter tècnic o relativament complaent amb la indústria turística de la que sol dependre econòmicament" (p. 19), el que sense cap dubte, atorga més valor a la seva investigació documentada, a les seves anàlisis punxants i al seu sòlid compromís.

No hi ha indústria legal, assenyala JG, que pugui exhibir un creixement més accelerat i exponencial en els últims seixanta anys com el turisme, amb la possible excepció del sector informàtic (però potser amb millor cintura per esquivar les crisis), un sector, el turisme , que sembla immune a fenòmens de caràcter estructural (per exemple, al de l'encariment del petroli). És un mite que el turisme generi beneficis sense requerir grans inversions i que sigui, sense més matisos, un eficaç i segur motor de desenvolupament (malgrat això, com és sabut, l'aposta destacada per ell és nus essencial dels plans estratègics de alguns grups hegemònics. L'aposta de amplíssims sectors de la burgesia catalana –o de la madrilenya aguirrista– per EuroVegas seria un bon exemple).

ETIM recull alguns articles publicats pels tres autors en diversos mitjans d'informació de diferents països durant els últims anys. Els articles no són uniformes: escrits periodístics, entrevistes, pamflets en el millor sentit de la paraula i textos de caràcter científic ("La trasnacionalización del capital hoteler balear i de les resistències ciutadanes", pp. 49-58, i "Geopolítica, neoliberalisme i turisme als Països Catalans ", pp. 59-70, són dos dels preferits entre aquests últims per aquest lector). Tots ells amb una característica comuna destacada per Jordi Gascón: "visualitzar els impactes no desitjats que el turisme té en ecosistemes i societats, anant més enllà dels discursos comuns sobre turisme i sostenibilitat".

Cal destacar, no són els únics nodes, els que tenen al seu punt de mira critico-analítica les empreses transnacionals turístiques de capital espanyol –Grup Barceló, per exemple, una "empresa familiar" de rapinya assenyala Joan Buades. Ernest Cañada, per la seva part, dedica un excel.lent treball a analitzar l'hostilitat cap a la presència sindical en els hotels de les cadenes espanyoles (pp. 37-40) –o aquest conte decididament fals de l’anomenada "responsabilitat social corporativa" al turisme (o l'estratègia d'amagar cadàvers a l'armari, comenta amb encert Jordi Gascón, a propòsit de Sol Melià).

"Ernest, Joan i Jordi investiguen per convicció i amb autonomia, sense fer en l'utilitarisme propi de l'acadèmia que és propensa a l'obra autoreferencial", assenyala Macià Blázquez en la presentació del volum. Afegeix: "La divulgació científica a la qual es dediquen és una mostra de la seva generositat. Han obert noves fronteres de difusió del coneixement crític i col.laboració entre investigares i activistes mitjançant la seva creació d'associacions com Alba Sud i Acció per un Turisme Responsable... Ernest, Joan i Jordi seguiran proposant reptes d'assumir des de la ciència i la divulgació, per revelar els mites del turisme i del capitalisme".

No està al meu abast expressar-ho millor però sí, en canvi, destacar-ho per la seva justícia i veracitat

[Traducció al català d’Alba Sud]