La xarxa global de control corporatiu

En el món actual, les empreses transnacionals tenen un enorme poder. No és fàcil calibrar-ne les dimensions. Però, si més no, s'han de tenir en compte els següents components:

D'una banda, amb la globalització s'ha produït un augment de la mida de les empreses. A la llista de les 200 majors economies del món trobem alternant, tant empreses com estats. Per tant, hi ha empreses que tenen un volum de negocis superior al PIB de molts estats. No estem parlant d'estats petits o de països del Sud. Wal-Mart té un volum de negocis superior al producte interior brut d'Àustria o Suècia i Exxon Mobil és més poderosa econòmicament que Turquia.

Les empreses transnacionals han hagut d'augmentar de mida per competir en un mercat global. L'increment de les seves dimensions s'ha dut a terme mitjançant l'adquisició d'altres empreses o mitjançant les fusions entre dues o més. La compra d'empreses privatitzades ha estat un altre dels mecanismes per mitjà dels quals les empreses han incrementat les seves dimensions.

Amb la mundialització de la producció s'han generalitzat, a més, les anomenades "cadenes globals de valor". Es tracta de xarxes transnacionals de factories i empreses dirigides a la fabricació d'un únic producte o gamma de productes. Les cadenes globals de valor solen estar integrades per multiplicitat d'empreses, moltes d'elles subcontractistes d'una gran transnacional. Per calibrar el poder econòmic actual de les grans transnacionals no n'hi ha prou amb analitzar el seu volum particular de negocis, sinó que cal tenir en compte també la dimensió de les cadenes globals de valor que controlen.

A part del seu poder econòmic, les empreses transnacionals tenen un ingent poder polític en el món de la globalització. Aquest poder l'exerceixen mitjançant els acords estratègics que adopten dins les seves associacions i també per mitjà dels mecanismes de pressió i influència sobre els poders polítics. Els lobbies empresarials juguen un paper determinant tant en la política nord-americana com en les decisions de la Unió Europea. El fenomen de les anomenades "portes giratòries" permet el transvasament de directius entre les empreses privades i les administracions estatals. Aquest fenomen és especialment intens en el sector financer. Les empreses també exerceixen una poderosa influència per mitjà del finançament de les campanyes dels partits polítics.

Tot aquest immens poder està relativament poc estudiat i gens controlat. El Centre d'Empreses Transnacionals de les Nacions Unides, que hagués pogut fer un seguiment sistemàtic de l'activitat de les corporacions va ser tancat a mitjans dels anys noranta per pressió d'aquestes. No obstant això, tres membres del Institut Federal Suís de Recerca Tecnològica han publicat un estudi sobre la Xarxa de control corporatiu global que analitza un aspecte essencial del poder de les transnacionals que no havia estat estudiat rigorosament fins ara. Aquest treball es pot veure a:

L'estudi pretén determinar com està distribuït el poder de control sobre les corporacions a partir de l'anàlisi de les participacions accionarials que unes corporacions tenen sobre altres. Es tracta del primer estudi que es publica sobre les xarxes empresarials a nivell global. En total, s'analitzen 43.060 transnacionals i 1.006.987 participacions accionarials d'unes corporacions en altres. Mitjançant la metodologia de l'arquitectura de xarxes i un impressionant aparell matemàtic, l'estudi fa una anàlisi topològic que ens mostra l'estructura de la xarxa corporativa mundial.
L'article està basat en la investigació realitzada per l'elaboració d'una tesi doctoral titulada "Ownership Networks and Corporate Control: Mapping Economic Power in a Globalized World", presentada per James B. Glattfelder. D'acord amb les conclusions d'aquesta tesi, el nucli central de la xarxa de control corporatiu mundial té una estructura de "corbata de llacet". A la tesi s'inclou un gràfic que constitueix una representació d'aquesta estructura.

 
En el gràfic es pot veure que el conjunt d'empreses situades a la corbata de llacet acumulen gairebé el 80% del control del poder corporatiu mundial. Estem parlant de 737 companyies. Més encara, en el nus de la corbata podem trobar una "súper entitat" de 147 empreses que controlen el 38,4% del poder corporatiu. El 75% de la propietat d'aquestes corporacions està en mans d'altres corporacions de la súper entitat, pel que els seus interessos es troben fortament entrellaçats. I tres quartes parts de les empreses de la súper entitat són intermediaris financers. Les corporacions europees i les nord-americanes estan vinculades precisament a través d'aquests intermediaris financers. Unes poques entitats financeres exerceixen, doncs, un poder decisiu sobre el conjunt de la xarxa corporativa mundial.

En el treball s'inclou també una llista de les 50 empreses amb un grau major de control corporatiu. D'aquestes, 48 ​​són a la llacet i 35 en el nus de la corbata de llacet. 45 de les 50 són empreses financeres. Aquestes 50 empreses concentren a les mans el 39,78% del control de la xarxa corporativa global. La llista l'encapçala Barclays, un banc que va ser sancionat aquest any per manipular l'Euribor. També hi trobem a Goldman Sachs, una empresa implicada en l'estafa de les hipoteques escombraries.

 
Després d'aquesta superentitat trobem un autèntic club internacional de superrics amb interessos comuns i que probablement es coneixen personalment tots ells. Molts dels problemes que afecten avui al món poden ser el resultat de decisions adoptades per aquests durant les seves partides de golf. La quantificació que calibra amb precisió el poder concentrat en mans d'aquesta classe capitalista transnacional permet entendre per què segueixen existint els paradisos fiscals, per què no s'ha aconseguit regular els mercats financers, per què les agències de ràting segueixen campant a plaer o per què no s'ha aconseguit establir la taxa Tobin. El poder d'aquesta súper entitat és tan gran i està tan concentrat que cap poder polític sembla capaç de fer-li front.

Publicat originalment en Mientrastanto.e, núm. 108, desembre 2012. Traducció al català d'Alba Sud.