La victòria de Ses Covetes i la derrota de tot plegat

La Justícia ha posat fi a una de les batalles territorials més emblemàtiques de Mallorca. El Grup Ecologista GOB i els nacionalistes del PSM han necessitat 18 anys i 20 resolucions judicials per aconseguir una ordre de demolició dels 68 apartaments il·legals de Ses Covetes. Malauradament, ni aquest èxit que semblava no arribaria mai permet oblidar altres amenaces contra el territori que són més vives que mai. No s'entreveu redempció possible per a Mallorca. 

A la fi, la Justícia

Campos, Mallorca, 1992. L'Ajuntament dóna una llicència d'obres per construir 68 apartaments en sòl no urbanitzable a la franja de domini públic marítimo-terrestre, fixat per la Llei de Costes de 1988, a la promotora Marina Erst. El projecte es troba ubicat a un dels extrems de la platja verge més emblemàtica de Mallorca: Es Trenc.

El Grup ecologista GOB i el Partit Socialista de Mallorca (PSM) denuncien el que consideren una flagrant il·legalitat. L'Ajuntament considerava que els terrenys on es volien aixecar els apartaments eren urbans i, per tant, només calia respectar una franja de 20 metres des de la mar. Els denunciants argumentaven que els terrenys no eren urbans i que, per tant, el projecte havia de respectar una franja de 100 metres. L'any 1994 començaren les obres i quan les estructures dels 68 apartaments ja estaven aixecades, el 1995, la Justícia va donar la primera alegria als ecologistes declarant nul·la la llicència, i els 13 edificis que alberguen els apartaments es paralitzaren.

Però era només l'inici d'una llarga batalla jurídica. La promotora volia defensar els seus interessos, i l'Ajuntament de Campos la legalitat de la llicència. Durant bona part dels 18 anys que ha durat la lluita, el consistori ha destinat centenars de milers d'euros públics a intentar demostrar que la llicència era correcta. Ni la contundent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears (Maig de 2007) ni la posterior confirmació per part del Suprem (2010) semblaven fer canviar d'opinió al Partit Popular de Campos. La tossudesa municipal ha allargat el procés, i l'ha fet molt costós pels veïns del municipi mallorquí. Els apartaments de Ses Covetes han estat un veritable símbol de la Mallorca cobdiciosa i encegada pels doblers. 

Alguns homes bons i alguns homes encimentadors

Un dels episodis clau en aquesta marató va succeir l'any 1994, quan la Justícia va reclamar un aval de 120.000 euros (aleshores 20 milions de pessetes) als denunciants. 10 membres del GOB i 10 del PSM avalaren amb el seu patrimoni aquesta alta exigència marcada per la Justícia, que seria clau perquè un any després es suspenguessin les obres.

La promoció de Ses Covetes, impulsada per Marina Erst, va canviar de mans quan el seu futur judicial ja era molt incert. Un grup d'empresaris del migjorn de Mallorca, encapçalats per Sebastià Sagreras “Peixet”, es feren amb els apartaments. Una operació curiosa, si es té en compte que ja hi havia sentències en contra. Sebastià Sagreras es mostrava a una entrevista a premsa “absolutament convençut” que tot era legal, i aspirava a demanar 60 milions d'euros d'indemnització a qui gosàs tomar el complexe.

No va passar desapercebut que el seu fill arribàs a batle la present legislatura. Amb la darrera sentència de demolició, Sebastià Sagreras fill no va voler estalviar a l'Ajuntament una sola actuació decididament contrària a l'interès general, i encara va enviar un nou recurs al Tribunal. La resposta, immediata, va ser qualificar l'escrit com un “frau” i connivent amb la promotora.

Fa uns dies, l'Ajuntament ha hagut d'aprovar una partida de 200.000 euros per tombar els edificis abans del maig del 2013. Abans ja havia pagat milers d'euros en despeses jurídiques per defensar una il·legalitat, i ara el consistori, és a dir els veïns, hauran de pagar la demolició. Com va dir en “Peixet”: “ho acabarà pagant el poble de Campos.”

La maquinària de l'Administració al servei dels interessos privats

Paradoxes de la vida o més aviat sordesa, ceguesa i una àvida obsessió pel ciment i la pleitesia als constructors i als grans hotelers, mentre la Justícia torna a donar la raó a aquells que fa tants anys que clamen perquè Mallorca pugui tornar a trobar-se en el paradís que era, un Govern encegat promou i atorga privilegis a un projecte destructor que, de moment, ja ha fet més mal que bé a la imatge internacional de Mallorca com a destí turístic i que reportarà dubtosos beneficis econòmics a la zona.

L'hotel projectat a Sa Rapita, devora s'Arenal de Sa Ràpita, és només un dels abusos urbanístics i territorials que viurà Mallorca els propers temps.El Govern de Bauzá, incapaç de complir la promesa electoral que el dugué a la majoria absoluta – millorar la situació econòmica i reduir l'atur-  renuncia a pensar i oferir una alternativa i continua pegant-se amb el cap contra el mur de la construcció. Un dels seus consellers principals, Carlos Delgado, ja en duu el front tacat de sang (sortí a la premsa local i a mig món amb els testicles d'un cérvol que havia caçat a sobre del seu cap), però es veu que això no és suficient i ara, després del desgavell, després de l'abisme a què ens ha portat la construcció desaforada, es dedica a dir que “Mallorca s'ha de treure els complexos a l'hora de construir.”

Després de la negra etapa de Jaume Matas el destructor (i major creador de forat financer de la història de Balears) i de Munar l'asfaltadora, després d'un Pacte que no va ser prou valent per desfer tots els abusos que havia heretat, després de tot pensàvem que la crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària seria l'únic recer que trobaria el poc sòl verge que li queda a l'illa. Però els confiats van a l'infern.

El sòl rústic, més en perill?

Recentment ha transcendit que el Govern ha enllestit un esborrany de Llei del Sòl (Balears és l'única que Comunitat que no en té). Hi ha una creixent preocupació per com afectarà aquesta Llei al sòl rústic, un dels espais més amenaçats ara que els quilòmetres de costa ja sols tenen dues categories: o destrossats, o protegits. El sòl rústic té un atractiu molt important per a molts visitants estrangers que cerquen quelcom diferent al sol i platja. Per això, disposar d'uns quants milers de metres quadrats a l'interior de l'illa permeten aixecar un xalet i vendre'l o llogar-lo a preus molt alts.  Actualment, el sòl rústic comú permet un habitatge cada 14.000 metres quadrats. Veurem fins on davallen el llistó...

L'abandó de l'activitat agrícola, l'obsessió per la vida rural - amb els privilegis de la urbana-, i l'entrada de diner fàcil provinent de les llicències d'obra a les arques municipals han acabat desfigurant el territori. Això, sense comptar les construccions il·legals que s'han fet els darrers 20 anys, es calcula que unes 40.000.

De fet, la llei de Turisme – coneguda popularment com llei Delgado- aprovada aquesta legislatura torna a permetre la construcció d'oferta hotelera en els camps de golf, una possibilitat que havia quedat anul·lada la passada legislatura del Pacte de centreesquerra, i permet crear allotjaments turístics en edificacions ja existents en tot tipus de sòl rústic, sense declaració d'interès general ni d'informes d'avaluació d'impacte ambiental. Així doncs, sense complexos es legisla per desregular la protecció d'un territori fràgil i a la contra dels interessos de la majoria dels seus ciutadans, que veuen com els governants volen esprémer fins la darrera gota la gallina dels ous d'or que ja fa temps que agonitza en un galliner enmig d'un complex residencial buit i abandonat. L'organisme de participació social i de debat, el CES (Consell Econòmic i Social de les Illes Balears), es va mostrar molt crític en el seu moment amb el contingut d'aquesta llei. Curiosament, després d'exigir al conseller de Turisme que rectificàs el text legal, el Govern de les Illes Balears va decidir eliminar l'organisme de consulta al·legant motius pressupostaris.

La destrossa de la darrera zona humida de Palma

El retorn de la construcció desmesurada no és només una amenaça, sinó una realitat. Ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma està essent destruïda aquests dies per construir-hi un centre comercial. A la zona, amb alts valors ambientals, hi creixia fins ara el Limonium Barceloi, una espècie endèmica exclusiva d'aquesta àrea i que de ben segur desapareixerà. En un intent per rentar-se la cara, l'administració ha aprovat un “Pla de vigilància ambiental” que inclou mesures per protegir el Limònium que no tendrà cap sentit una vegada alterat i destrossat tot l'hàbitat original. Tan és així que es preveu trasplantar els exemplars i sembrar-los en zones controlades, una opció que genera seriosos dubtes de viabilitat i que, d'altra banda, redueix a l'absurd la condició d'espècie protegida. 

En qualsevol cas, un escenari en què es plantegen dubtes legals donat que Europa obliga a protegir-ne els hàbitats i que, d'altra banda, fa plantejar-se una obvietat: de què serveix protegir una espècie si el seu hàbitat no n'està, cosa que ens duu a demanar-nos també, perquè el Pacte de Progrés no va blindar aquesta qüestió.

El de Ses Fontanelles és un cas que il·lustra a la perfecció el funcionament de la Mallorca encegada pel pa per avui. El 2007, dies després de perdre les eleccions, la batlessa de Palma, Catalina Cirer, concedeix la llicència d'obres per fer aquest complex comercial. Després va arribar un nou pacte d'esquerres, i amb ell una clara intenció de protegir els terrenys. Però com sol passar amb l'esquerra, les intencions no sempre acaben en resultats. Tot i la suspensió cautelar de l'execució de la llicència, els ecologistes els demanaren que el govern regional promogués la inclusió de la zona dins la protecció que la Llei de costes atorgava als aiguamolls litorals. Ho anunciaren, però no ho feren. Per què?

Qui promou un centre comercial a la darrera zona humida de Palma

Els promotors de la construcció del centre comercial de Ses Fontanelles, en una zona humida classificada com a sòl urbanitzable (32,5 Ha), estaven encapçalats per un grup empresarial format per Riofisa que era propietat de la immobiliària de La Caixa d’Estalvis de Catalunya, i que actualment és en part del Bank of Scotland, i un grup d’empresaris mallorquins, representats en gran part per Guillem Alomar Columbran, al darrera dels quals es trobava el multimilionari Klaus Graf, encara que aquest restava sempre a l’ombra. Així ens ho confirma, per exemple, el fet que Servicios Inmobiliarios Ses Fontanelles SL està presidida per Arturo Baldasano que al mateix temps és el conseller delegat de Teka [1].


Però si amb el ciment no basta, doncs una mica de merda.

Sí, sí, ho heu llegit bé. Benvinguts a Mallorca, l'illa on s'incinera la merda d'Europa!

El negoci dels residus, un negoci en què allò més net són els fems. El Consell de Mallorca posa contra les cordes una illa que viu del turisme modificant la llei per importar residus d’arreu d’Europa per ser incinerats. La clau: unes infraestructures sobredimensionades fetes a mida perquè el concessionari no hi perdi mai. La incineradora de Mallorca es va ampliar per part dels partits del pacte de centre esquerres seguint instruccions de la concessionària Tirme. La reducció de residus fruit de la crisi i de les bones pràctiques ciutadanes, en comptes de significar menys taxa de fems, ha provocat que la concessionària posi el crit al cel. Volen més fems. Si no basten els de Mallorca, doncs importarem merda. I la respiraran tots els habitants locals i els visitants, com a premi per haver reduït i reciclat més.

ENTREVISTA A MIQUEL ÀNGEL MARCH (GOB)

Si hi ha una cara visible de la lluita contra l'especulació i la curtor de mires a Mallorca, aquesta és la de Miquel Àngel March. Al capdavant del GOB (ecologistes de Balears) ha lliurat la gran guerra contra el ciment i ha aconseguit guanyar moltes batalles. Per poc no es va perdre el naixement de la seva filla (que ara ja té 18 anys ). Era al despatx dels advocats del GOB redactant un dels moltíssims recursos que s'han hagut d'interposar pel cas Ses Covetes. Avui és professor de secundària i segueix vinculat al GOB com a directiu. Sense Miquel Àngel March és difícil aclarir-se enmig de l'enfilall d'expedients, jurisdiccions i línies jurídiques que acumula el cas de Ses Covetes.

Quants procediments i sentències han fet falta per arribar fins aquí?

Hi ha hagut tres línies jurídiques: 1) Un recurs contra la llicència, que ja es va acabar i que va quedar anul·lada. La polèmica actual és precisament per l'execucio de la sentència, és a dir, l'esbucament dels 67 apartaments. 2) L'Ajuntament i els promotors varen impugnar un acord del CIM (Consell de Mallorca) que deia que aquests terrenys no eren urbans. 3) La delimitació de Costes que protegeix els primers 100 metres.

Han fet falta prop de 20 resolucions judicials i cada una amb els tres contrincants (GOB- PSM, Ajuntament de Campos i promotors).

Hi ha hagut un excés de garanties per als infractors?

La justícia espanyola és molt garantista. Qualsevol resolució és apel·lable. Aquí s'han produït tants actes judicials, sentència i providències i interlocutòries, que el tema s'ha allargat amb excés. No parlam tan de lentitud de la Justícia, com d'estratègia dilatòria.

I la feina de l'Ajuntament de Campos, amb doblers públics. Quants doblers ens hem gastat defensant un negoci privat?

Això és encara més greu, ja que s'haurà gastat més de 700.000 euros per defensar els apartaments.

En Jaume Font (conseller de Medi Ambient amb Jaume Matas a la legislatura 2003-2007) ho volia comprar, no és així? Quant hauria costat fer-ho, tenint en compte la sentència final?

Un moment donat en Jaume Font va dir que demanaria al Ministeri que ho compràs. No sé el que n'haurien pagat (comissions incloses).

Quin és el paper del batle de Campos? Ho és per tancar el negoci de son pare?

Tothom sap perquè és batle en Peixet jr. El més estrany és que aquest tema no surt gaire als mitjans. Se resistirà tot el que pugui a esbucar. De fet ja han presentat un parell de recursos a la interlocutòria del jutge que obliga a esbucar.

Amb la reforma de la llei de Costes, ara seria legal construir el mateix?

Hi ha una disposició de la reforma que és una mica ambigua, emperò el fet que la llicència ja era nul·la i la protecció de Costes estigui ratificada pel Tribunal Suprem, impedeix qualsevol maniobra estranya.

Dia 15 de gener han d'haver aprovat el projecte de demolició i les obres per fer-lo s'han d'haver adjudicat. Falta poc.

[1] Informació extreta de la tesis doctoral d'Ivan Murray, Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d'una superpotència turística, Univertsitat de les Illes Balears, Departament de Ciències de la Terra, Palma, 2012.