Turisme i desenvolupament econòmic al Carib: l'auge de les "indústries del pecat"

El procés de reestructuració de l'economia del Gran Carib (Carib insular i Amèrica Central) que s'ha produït en les tres últimes dècades ha derivat en una progressiva especialització turística. De l’agroexportació tradicional, que va caracteritzar la regió per dècades, es va començar a visualitzar un futur com a plataforma per a l'exportació de manufactures a través de les “maquiles”. No obstant això, en els últims anys el turisme ha anat adquirint cada cop major pes. I vinculat a aquest sector han anat apareixent diverses activitats als llimbs de la legalitat i la informalitat, denominades com les "indústries del pecat", bàsicament la prostitució associada al turisme, els jocs d'atzar i el "blanqueig” de diners.

Sobre el per què i com s'ha produït aquest procés i les seves implicacions per al desenvolupament de la regió, parlem amb l'autor d'aquest article publicat a la revista de la Universitat d'AlacantInvestigaciones Turísticas(núm. 4, juliol-desembre 2012, pàg. 49-76). Emilio Pantojas és catedràtic de sociologia i investigador docent al Centro de Investigaciones Sociales(CIS) de la Universitat de Puerto Rico (Recinte Río de Piedras).

Podeu accedir a l'article complet de la revista Investigacioness Turísticas aquí.

També s'adjunta en pdf més avall.

ERNEST CAÑADA: En les últimes dècades, els països del Carib insular i Amèrica Central han viscut un procés de transformació radical de les seves economies i formes d'integració en el mercat internacional. De la agroexportació tradicional (sucre, cafè, tabac, cacau i fruites) a un pes cada cop major d'activitats d'oci i entreteniment. A què respon aquest procés i quines característiques adquireix?

EMILIO PANTOJAS: Es tracta d'una reestructuració de l'economia global ancorada en "la nova economia" o l'economia del coneixement i el seva corol.lari polític el neoliberalisme. Els "xocs" petroliers dels setanta, la caiguda dels preus dels productes primaris (sucre, banana, etc.) i el deteriorament dels termes d'intercanvi van fer necessària una reestructuració de les economies dels països del Gran Carib.

La reestructuració econòmica va ser estimulada per mesures de tracte preferent a importacions de manufactures i agroindústries de la regió. El creixement de les exportacions de agroindústries, maquiladores de productes electrònics, roba, efectes esportius i productes similars va ser estimulat en els vuitanta per mesures com la Iniciativa per la Conca del Carib de Estats Units i el CARIBCAN de Canadà. Així, per exemple, la Coca Cola va adquirir grans extensions de terreny a Belize per cultivar taronges per a la seva beguda Minute Maid. La companyia Mcgregor va establir operacions a Hondures per produir boles i guants de beisbol i softbol. Texas Instruments, per la seva banda va establir a El Salvador una planta per muntar calculadores de mà i altres productes electrònics a l’empara d'aquest tracte preferent d'importacions de la regió. Es van proveir, a més, quotes preferents per a la importació de roba i es van establir zones franques per a la manufactura a través de la regió que permetien la importació i reexportació de manufactures d’assemblatge lliure d'aranzels.

Però la prosperitat de les maquiladores va començar a declinar amb l'aprovació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN). Més tard amb la creació de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) el 1995 i l'entrada de la Xina a aquesta organització el 2001, les maquiladores de tota mena es van anar traslladant a l'Àsia. Les economies del Carib van enfrontar la necessitat de reposicionar-se en l'economia global.

En la mesura que els salaris al Carib són més alts que a l'Àsia, i les restriccions aranzelàries i no aranzelàries es van reduir o van abolir, organitzacions com el Banc Mundial i el Fons Monetari van recomanar el desenvolupament d'indústries de servei internacional com alternativa per al desenvolupament del Gran Carib. Va ser llavors que es va estimular el creixement i desenvolupament de sectors com el turisme, els serveis financers i altres serveis internacionals com les apostes per Internet (Antiga i Costa Rica) i els centres de telemàrqueting (operacions de vendes, reserves, línies psíquiques, línies de amistat, etc.).

Al segle XXI, el Gran Carib s'ha convertit en un centre internacional de serveis amb el turisme i l'entreteniment com indústries de punta.

Vostè parla del sorgiment de les "indústries del pecat" (el turisme sexual, els jocs d'atzar o el "blanqueig” de diners) com a forma d'incrementar la captura d'ingressos per als països de la regió. Quines són les característiques d'aquest fenomen? I quin paper juguen en el procés de reestructuració econòmica i social que abans ens explicava?

És important aclarir que quan parlem de "indústries del pecat" no és la nostra intenció fer un judici moral sobre aquestes activitats i les persones implicades en ella. Utilitzem un terme encunyat als Estats Units des del segle dinou pel puritanisme nord-americà i que s'ha convertit en vocable comú per descriure activitats com aquestes. De fet, Las Vegas es coneix com Sin City, la ciutat del pecat.

En la mesura que el turisme i l'entreteniment són "indústries d'exportació" en les quals el bé o servei "exportat" es consumeix en el territori que l'"exporta", circulen en l'economia una gran quantitat de divises com a part de la despesa de turistes. Això crea una economia segmentada amb un segment "dolaritzat" i un altre de moneda domèstica. Al mercat dolaritzat s'adquireixen productes que no estan a l'abast de les poblacions treballadores i marginals. Així, per exemple, en països com Cuba un taxista o un mosso d'un hotel tenen ingressos més alts que un professional perquè tenen accés a dòlars o euros i això li dóna accés a productes que només es venen en dòlars (com la carn de res o els mariscs). Això explica que un turista pugui topar amb un taxista que es va formar com a enginyer, per exemple.

Les poblacions marginals, conscients d'aquesta dualitat, desenvolupen estratègies per capturar una part d'aquestes divises. La prostitució és la primera de les activitats desenvolupades per les poblacions marginals en aquest procés. Recentment es va publicar a Internet un documental titulado Jamel Shariff Live "Pay for Play" Prostitution Uncovered In The Dominican Republic. En aquest es presenten les activitats de bordells i prostitutes que operen en l'economia informal, fora de les àrees turístiques però lligades a aquesta activitat. També hi ha la venda de tot tipus de contraban i articles piratejats (havans, discs compactes amb música o pel.lícules piratejades, mercat negre de divises, etc.).

Algunes d'aquestes activitats incrementen la despesa dels turistes, l'ocupació i la retenció de divises en sectors locals de l'economia. La societat es transforma, creant una economia informal o subterrània relativament gran on l'Estat té molta dificultat d'intervenir-tributar, reglamentar, organitzar.

Quina és la relació entre aquestes "indústries del pecat" i el sector turístic "formal"? A cas estem parlant de "accidents" o més aviat hi ha vincles més estrets que els que habitualment s'identifica?

El sector formal també desenvolupa estratègies per diversificar la seva oferta i incrementar els seus ingressos amb aquestes activitats. S'estableixen llaços semi-formals entre hotels i proveïdors de paquets de turisme sexual, per exemple. Com a la identitat dels països es forja com a centres d'entreteniments s'afegeixen a l'oferta jocs d'atzar i turística paquets de turisme sexual i altres activitats d'aquest tipus. Així, en una àrea grisa entre la legalitat i la il.legal es "diversifica" l'oferta turística i d'entreteniment de diversos països de la regió. En una presentació que vaig fer recentment vaig parlar de l'evolució de la identitat del Carib d'una regió turística que oferia sol, sorra i platja, a una regió que, copiant a Las Vegas, ofereix sexe, joc i drogues, a més de sol sorra i platja. Una espècie de sucursal de Las Vegas al Sud (Las Vegas South).

L'ús de casinos per rentar diners és un dels mecanismes utilitzats pel sector formal de l'economia. Una altra forma és la venda de joieria en els "ports lliures" o zones franques del Carib. Hi ha illes al Carib com Sint Marteen i Sant Tomàs que tenen districtes sencers dedicats a vendre joieria a turistes de creuer. No és difícil per a un turista comprar joies cares amb diners en efectiu, no declarar i així "blanquejar diners" d'activitats il.lícites o evadir impostos d'ingressos no declarats al fisc, que es converteixen així en patrimonis tangibles legals en la forma de joies cares. A l'Estat se li fa molt difícil registrar les milers de transaccions que diàriament es fan en aquestes jurisdiccions.

Què ha significat per als treballadors i treballadores aquest procés de reestructuració econòmica i quines implicacions ha tingut en el seu procés d'inserció en el mercat de treball?

Com he explicat anteriorment, l'economia s'ha segmentat de manera que coexisteixen un mercat transnacionalitzat i un altre domèstic. El segment transnacionalitzat funciona amb preus i monedes internacionals (euros, dòlars). El segment domèstic funciona amb moneda i preus domèstics. Així, per exemple, en la Cartagena colonial turística una cervesa local costa l'equivalent de dos o tres dòlars en moneda local. Al barri Getsemaní, contigu a la secció turística una cervesa costa menys d'un dòlar. El mateix passa a Santo Domingo, San Juan de Puerto Rico (on la moneda local és el dòlar) i gairebé qualsevol capital del Carib.

Els treballadors i treballadores no lligats al segment dolaritzat de l'economia no tenen accés a certs béns i serveis que només s'adquireixen en dòlars o preus molt alts en moneda local. Un col.lega em deia que a Cuba hi havia tres classes socials. Els sectors lligats a l'Estat, els que poden adquirir divises pel seu treball o per tenir famílies a l'estranger i els que no tenien accés a divises. Aquests últims cubans són representats d'una manera magistral en la pel.lícula Suite Havana.

Quin balanç fas d’aquest pes creixent d'aquest tipus d'activitats "pecaminoses" en els països de la regió?

Personalment no faig cap judici sobre les persones que es dediquen a aquestes activitats. El meu problema és que del que es tracta és d'una reedició de l'explotació d'éssers humans condemnats a la pobresa. Mentre que els nostres països no tenen recursos per oferir al jovent alternatives d'ocupació que proveeixin nivells de vida justos (accés a l'educació, la salut, llar segur, alimentació adequada, etc.), els nostres joves es veuen en la necessitat de vendre drogues, prostituir-se, robar i altres activitats que menyscaben la dignitat i l'autoestima de l'ésser humà.

Hi ha diversos llibres que parlen d'aquesta "reinvenció" de l'explotació dels cossos de "l'altre". L'explotació no es tracta ja de l'apropiació de plusvàlua (treball excedentari) sinó de la conversió de gent en mercaderies de consum. L'obsessió dels europeus i europees amb "les mulates" i "mulats" del Carib, és un exemple d'això. De fet, el 2006 es va estrenar a Londres l'obra "Sugar Mummies" escrita per una dona d'ascendència índia, on s'exploraven les contradiccions de la relació entre dones blanques i no blanques europees i joves treballadors sexuals caribenys. Certament el treball sexual és la professió més antiga del món, però la seva legitimitat com a opció de vida depèn que sigui una decisió lliure i voluntària quan es té altres opcions. Quan "la pobresa obliga", es tracta d'explotació.

Traducció al català d'Alba Sud.