Contacte Butlletí

Recursos Externs | Territori i recursos naturals

29-07-2009

“Geopolítica de los territorios indígenas de Guatemala”, nou article de Silvel Elías.

La intensificació de les activitats extractives a tot Amèrica Llatina motiva una revisió i suport argumentat de les propostes polítiques basades en l'autonomia dels pobles indígenes i en la defensa dels seus drets territorials.

Silvel Elías és professor d'Agronomia de la Universitat de San Carlos de Guatemala, on també dirigeix el Programa d'Investigació sobre Estudis Rurals i Territorials (PERT) i el Postgrau en Desenvolupament Local Centroamericà.

En aquest nou article, Elías té en compte l’expansió de les activitats extractives que s'està produint a tot Amèrica Llatina, vinculades a la mineria, l'extracció petroliera, la tala de fusta a gran escala, entre altres, per reflexionar sobre l'agressió que això suposa per als territoris indígenes i la vigència de les propostes que emfatitzen la defensa dels drets territorials i l'autonomia dels pobles indígenes. L'experiència del cas de Guatemala serveix com a teló de fons d'una reflexió especialment oportuna en un moment que els models de desenvolupament extractivistes gaudeixen d'enorme audiència entre la majoria de governs llatinoamericans, tant a la dreta com a l'esquerra política.

Partint d'aquest context, l'article revisa en primer lloc el concepte de territori des de la perspectiva de la geografia social. A continuació analitza el procés d'articulació històrica dels territoris indígenes a Guatemala en permanent tensió amb la lògica de l'ordenació soci territorial de l'Estat-Nació. En èpoques més recents aquests territoris indígenes s'han vist condicionats de forma contradictòria per la dinàmica de conservació ambiental, en la qual els ideals conservacionistes no sempre han jugat a favor dels pobles indígenes i la mateixa la protecció de la natura. Finalment el text aprofundeix en l'anàlisi del nou intent de colonització dels territoris indígenes vinculat a les activitats extractives. Conclou amb la defensa argumentada de la territorialitat indígena i dels drets d'aquests pobles sobre els recursos naturals als seus territoris. En aquest sentit, Silvel afirma: "la negació de la territorialitat indígena és una estratègia política que ha permès d'una banda l'exclusió social i per l'altre el saqueig del patrimoni indígena. (...) L’obertura a un diàleg sobre el sentit de la territorialitat i l'autonomia indígena, trencarà el tabú ideològic que existeix sobre aquest tema i ajudarà la construcció d'una participació social plena on els indígenes no continuïn sent vistos com a ciutadans de tercera categoria" (pàg.6).