Rendibilitat versus drets humans

Quant val una vida humana? La idea em ve al cap mentre llegeixo sobre l'economia de l'empresa minera canadenca Goldcorp. A la seva pàgina web apareixen xifres voluminoses. El 2011 Goldcorp va pagar 1.881.000 de dòlars en dividends. L'empresa va bé. Però per què, i a costa de qui, això no ho expliquen els números. Els fons de pensions de Suècia han invertit 364 milions d'corones sueques (5.709.516.085 dòlars) a Goldcorp, que té mines a Centre i Sud-amèrica. Una d'ella és la mina Marlin a Guatemala.

Va ser l’any 2008 que van començar a arribar informació sobre abusos a la mina, principalment en relació a la degradació del medi ambient, malalties i amenaces violentes a la població [1]. Des de llavors, la Comissió Interamericana de Drets Humans, de la mateixa manera que una sèrie d'organitzacions internacionals, van començar a criticar la mina Marlin i van pressionar a Goldcorp perquè fes millores [2]. La mateixa empresa Goldcorp diu que vol fer una mineria responsable. Entre altres coses, actualment finança programes socials en l'àrea al voltant de la mina. No obstant això, en reportatges publicats recentment sobre la regió, la població testifica noves irregularitats [3]. Parlen sobre amenaces dirigides contra qui es neguen a vendre les seves terres, o als que obertament critiquen la mina. Doña Diodora Hernández, una dona gran de Sant Marcos, n’és una d’elles. Diu que uns miners la van amenaçar de mort amb un matxet, que l’agafaven com si fos una arma, només perquè no vol vendre la seva terra.

Els fons de pensions suecs sempre han mantingut les seves inversions a Goldcorp. Ho justifiquen dient que estan en diàleg amb l'empresa - i que per tant poden tractar d'influir en Goldcorp per millorar les coses. El que no tenen en compte és que les millores que ha fet Goldcorp són en realitat buides. Hi ha una façana, però no hi ha contingut. Quan vaig entrevistar recentment el líder indígena Daniel Pascual, va sostenir que els canvis que Goldcorp ha fet fins ara només són cosmètics, que mai poden superar el dany que l'empresa ja ha causat a les persones i al medi ambient en l'àrea. L'impacte negatiu roman. I les amenaces contra els opositors de la mina també continuen. El cas és clàssic. Novament el petit contra el gran. David contra Goliat. I mentre la lluita continua el món observa sense actuar. O mira cap a un altre costat.

D'acord amb la normativa vigent els fons de pensions han de fer inversions ètiques - però només si no posen en perill el seu rendiment. Goldcorp continuarà fent molts diners. Les inversions continuaran tenint guanys. Al final, tot es tracta de la presentació de xifres inflades. Penso que és repugnant. I m'avergonyeixo de que el govern suec permeti que les nostres pensions - la seva i la meva - creixin a costa dels drets humans. Goldcorp no és l'única empresa criticada en la qual els fons de pensions han invertit diners.

Quan els fons de pensions es revisin hi haurà l'oportunitat de canviar les regles. Ja és hora que Suècia assumeixi la responsabilitat i deixi en clar que la rendibilitat mai ha de ser triada per sobre dels drets humans i el medi ambient. Les possibilitats de millorar encara existeixen. Tot és qüestió de prendre-les. Més val tard que mai.

Lina Karlsson és comunicadora. Corresponsal per Centreamèrica de Solidaridad Suecia-América Latina (SAL), amb seu a Managua, i col.laboradora de Alba Sud.

Article publicat originalment en suec a la revista Folket, número 6, 17 de febrer de 2013. Traducció al català d’Alba Sud.