El Grupo Chorlaví convoca concurs sobre Canvi Climàtic i Gestió de l’Aigua

El Grupo Chorlaví és una xarxa interactiva que cerca estimular i facilitar processos descentralitzats d'aprenentatge social orientats a enriquir la qualitat i potenciar l'efectivitat de les iniciatives transformadores de les societats rurals d’Amèrica Llatina i el Carib, en relació amb una agenda temàtica definida i delimitada de desenvolupament rural sustentable. El Grupo Chorlaví és una iniciativa recolzada per l’Organización Intereclesiástica de Cooperación al Desarrollo (ICCO) d’Holanda i Rimisp – Centro Latinoamericano para el Desarrollo Rural funciona com la Secretària Executiva del Grupo Chorlaví.

De forma més concreta, els seus objectius específics són:
• Facilitar l'intercanvi i el diàleg entre agents socials, a partir de la seva vinculació en els diferents nivells dels processos d'aprenentatge social.

• Revelar lliçons innovadores de lluita contra la pobresa rural i l'exclusió a Amèrica Llatina a través de projectes d'aprenentatge social.

• Fomentar l'ús i l'apropiació dels processos i productes de l'aprenentatge social entre els agents socials del desenvolupament rural sustentable.

L'edició del concurs anual de sistematitzacions d'aquest any està dedicada a l'anàlisi d'experiències vinculades al següent tema: “Canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua: les respostes de les poblacions excloses a Amèrica Llatina i el Carib”.

La regió llatinoamericana i caribenya ha estat considerada com una de les zones altament vulnerables al canvi climàtic a causa de la seva reduïda capacitat d'adaptació als seus efectes pel mateix context de pobresa. Malgrat que Amèrica Llatina i el Carib tan sol contribueixen amb al voltant del 3.5% (IPCC, 2007) de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les repercussions mundials del canvi climàtic estan afectant la població de la regió; ja que els països més empobrits i més vulnerables són els més afectats atès que les projeccions relatives al canvi climàtic indiquen: menys garantia alimentària, major vulnerabilitat a la fam i a la pobresa, accentuació de les desigualtats socials i degradació ambiental. La creixent evidència de l'impacte de fenòmens associats al canvi climàtic sobre l'agricultura i el món rural estan vinculats a una pèrdua de regularitat en els cicles climàtics: períodes de pluja i sequera associats als moments de sembra i collita; però a més l'existència de quatre períodes de pluja de major intensitat i durada, que moltes vegades porta a inundacions i esllavissaments de terres, conjuntament amb períodes de sequera perllongats.

Igualment existeix una preocupació gradual sobre la contribució de les activitats agrícoles en l'emissió de gasos amb efecte hivernacle; però al mateix temps, l'interès per l'efecte del canvi climàtic sobre l'agricultura i la seguretat alimentària.

Les zones rurals estan sent afectades per fenòmens molt més complexos associats al canvi climàtic: a) intensificació dels huracans amb efectes significatius en els eco-sistemes de la Conca del Carib, que inclou a Mèxic, l'istme centreamericà, Veneçuela, el Carib i el Pacífic colombià, així com les Illes del Carib; b) increment en la temperatura mitjana en la zona dels Andes amb impactes sobre l'ecologia de la zona, afectant les glaceres andines i altres ecosistemes muntanyosos. Això es manifesta creixentment en la disponibilitat d'aigua tant per a reg com per a consum humà; c) també està tenint un impacte important en els erms andins, un ecosistema muntanyós particular que tradicionalment filtra aigua cap a les zones baixes; d) augment en la temperatura mitjana i l'afectació dels cicles de precipitació que pot afectar seriosament el funcionament del bosc tropical amazònic, reduint la seva capacitat de retenir carboni, augmentant la temperatura dels seus sòls i eventualment impulsant un procés de conversió a sabanes; i, e) augment en la propensió a inundacions en les zones baixes d’Amèrica Llatina i el Carib.

En aquest context resulta difícil pensar en models intensius en l'ús dels recursos naturals i pitjor fins i tot aquells que es basen en la destrucció d'eco-sistemas fràgils. Per la qual cosa, és imprescindible analitzar experiències que emfatitzin accions de mitigació per reduir l'impacte dels fenòmens climàtics, mitjançant un millor ús dels sòls, de l'aigua, del bosc i en general de l'eco-sistema on viuen les poblacions rurals i que es corresponen a prioritats socials i productives del medi rural. Cal també analitzar experiències d'adaptació al nou context climàtic caracteritzat per més gran escassetat de recursos com l'aigua i més grans variacions climàtiques com les descrites, a partir de les quals les poblacions prenen consciència de la problemàtica.

Per aquestes raons, la Convocatòria cerca rescatar aquelles experiències que s'adrecin a un ús sostenible de l'aigua amb activa participació de poblacions rurals tradicionalment excloses amb la finalitat de preservar la seva disponibilitat per a consum humà o per a irrigació, incloent els sistemes de pagaments ambientals.

En aquest context, les sistematitzacions sobre aquest tema han d'ajudar a respondre la següent pregunta central: Quines són les estratègies empreses per les poblacions rurals empobrides i tradicionalment excloses per a la implementació de mesures d'adaptació i/o mitigació davant el canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua?

Aquesta pregunta central pot ser abordada pels projectes postulats al Concurs, a través de temes i preguntes però especifiques, com, per exemple:

a) Quines són les característiques socio-demogràfiques i mediambientals de les poblacions i comunitats que seran part de la sistematització i de la seva vulnerabilitat al canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua?

b) Quines són les accions empreses d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua per al consum humà i agrícola?

c) Quin ha estat l'impacte de les mesures preses pel que fa a conscienciació i empoderament de les comunitats?

d) Quines són les característiques institucionals, econòmiques, socials i culturals de les organitzacions rurals que estan desenvolupant aquestes experiències d'adaptació al canvi climàtic?

e) Quin va ser el rol d'institucions externes i dels catalitzadors i innovadors interns en el desenvolupament de l'experiència?

f) Com s'assegura l’equitat de gènere en els sistemes de presa de decisions i com s'involucra als joves en l'experiència?

g) Quines són les mesures o polítiques governamentals que afavoreixen o no la cura o l’ús sustentable dels recursos naturals, especialment l'aigua?

h) Quines són les estratègies utilitzades pels grups o comunitats per incidir en propostes de programes o polítiques públiques i privades per mitigar els efectes del canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua?

Es cerca sistematitzar experiències que compleixin com a mínim amb les següents característiques:

a) Experiències que donin compte de les diverses respostes al voltant de l'adaptació al canvi climàtic en l'ús i gestió de l'aigua, portades endavant en forma associativa per membres de comunitats rurals empobrides i tradicionalment excloses.

b) Experiències que com a resultat de les accions empreses mostrin un grau de millora de les condicions i qualitat de vida de les poblacions vulnerables de manera que poden respondre i adaptar-se de millor forma a les repercussions de l'escassetat de l'aigua per al consum humà i l'agricultura.

c) Experiències que prenguin en compte l'impacte diferenciat de les repercussions del canvi climàtic i la gestió de recursos hídrics en homes i dones.

d) Experiències que hagin fet èmfasi en la incidència local, nacional o regional en programes o polítiques públiques i privades.

e) Experiències que tinguin almenys cinc anys de durada de tal manera que siguin susceptibles de ser analitzades en termes d'efectes sobre les condicions de vida dels seus membres i on sigui possible extreure lliçons i aprenentatges.

f) Experiències que no depenguin exclusivament d'agents de la cooperació o d'inversionistes estrangers i que, per tant, les seves decisions centrals siguin preses a través dels mecanismes interns de les associacions.

g) Casos que impactin o siguin susceptibles d'involucrar o repercutir en una proporció important de la població dels territoris on s'assenten.

Les entitats que participin en el Concurs i els projectes que siguin finalment seleccionats, hauran de participar en el cicle complet d'aprenentatge establert pel Fons Mink'a de Chorlavi. Aquest cicle inclou tres etapes principals, amb una durada aproximada d’un any:

a) La realització de les sistematitzacions que guanyin el concurs, incloent un taller de coordinació en què participen els responsables de cada projecte guanyador i en el qual s'adopten acords perquè el conjunt de projectes guanyadors conformi un conjunt el més coherent i articulat possible.

b) L'anàlisi participativa i comparativa dels resultats dels projectes, amb l’objectiu d’a extreure conclusions, lliçons i recomanacions de validesa més general.

c) Un procés de comunicació estratègica dels resultats de tot el cicle.

El resultat principal dels projectes que siguin postulats al Concurs 2009, serà un document de sistematització.

Terminis:

Els terminis de les etapes del Concurs són:

20 de juliol de 2009: Publicació de la Convocatòria i del Reglament del Concurs 2009.

14 de setembre de 2009: Fi de la recepció de consultes aclaridores sobre la Convocatòria, el Reglament o qualsevol altre aspecte d'interès per als postulants.

21 de setembre de 2009: A les 13h00 de Santiago de Xile, és el termini final per a la recepció dels perfils de projectes.

14 d'octubre de 2009: Publicació de resultats d'avaluació de perfils en la pàgina web del Grupo Chorlaví.

10 de desembre de 2009: A les 13h00 de Santiago de Xile, és el termini final per a la recepció de les propostes finals de sistematització i la documentació addicional requerida en el Reglament.

29 de desembre de 2009: Publicació de la llista de projectes guanyadors del Concurs en la pàgina web del Grupo Chorlaví.

30 de desembre de 2009: Enviament dels contractes a les organitzacions coordinadores.

15 de gener de 2010: Signatura de contractes amb les organitzacions coordinadores dels projectes guanyadors.

Febrer de 2010: Taller de coordinadors dels projectes guanyadors.

15 de juliol de 2010: Presentació d'informe d'avenços.

31 de desembre de 2010: Presentació d'informes finals, tècnic i financers.

Gener a Març de 2011: Revisió d'informes i anàlisi comparativa.

Abril de 2011: Conferència electrònica de síntesi.
En aquest concurs, el Fons assignarà la suma aproximada de 150.000 dòlars per al voltant de 8 a 10 projectes.

Més informació:

El Reglamento, així com altres informacions d’interès, es troben disponibles a Internet a la pàgina web del Grupo Chorlaví o poden sol.licitar-les a:

RIMISP Casilla 228 22, Santiago, Chile, Tel. 56 2 236 45 57, Fax. 56 2 236 45 58, Email: concursochorlavi@rimisp.org