Guatemala: Campanyes contra moviments socials

Daniel Pascual, dirigent del Comité de Unidad Campesina (CUC), és una de les persones que ha patit atacs verbals i físics dels opositors. "Les amenaces vénen de diverses direccions", explica Pascual. "En primer lloc, hi ha al voltant d'onze columnistes de premsa que ens acusen de terroristes. Ells parlen diàriament malament dels moviments socials en general i de CUC en particular. La criminalització dels moviments socials és generalitzada, però també hi ha una campanya dirigida específicament contra CUC i la meva persona. Després hi ha els grups de "anti-terroristes", moviments que creuen i diuen que som criminals i comunistes. Les organitzacions internacionals també les estan atacant", diu. [1]

Campanyes contra la Iniciativa 4084

Una de les recents campanyes contra els moviments socials al país està dirigida pel grup Chapines Unidos por Guatemala. En un fulletó de diverses pàgines que es va publicar a la seva pàgina web, aquest grup d'interès explica les raons per les quals s'oposen a l'aprovació de la llei de desenvolupament rural integral també coneguda com iniciativa legal 4048 [2]. La llei de Desenvolupament Rural Integral ha estat discutida durant 10 anys al Congrés de Guatemala. Segons els moviments indígenes i camperols la llei promou l'accés a la terra, la sobirania alimentària i la reducció de la desigualtat i la pobresa [3]. Els Chapines Unidos por Guatemala diuen que la llei és inconstitucional i consideren que darrere d'aquesta proposta de llei hi ha els moviments indígenes i camperols i fan esment en particular al CUC, caracterizant-lo com a un actor agressiu que utilitza protestes i bloquejos com a formes d'atac.

En el mateix fulletó s'esmenta també a altres organitzacions com la Coordinadora Nacional Indígena y Campesina (CONIC), a qui s'acusa d'usar tons amenaçadors en textos dirigits a aquells que no voten a favor de la proposta [4]. Al document també s'identifica a organitzacions internacionals i financeres que donen suport al CUC i CONIC, com per exemple ActionAid, Oxfam i el Centre Cooperatiu Suec.

Criminalització per soscavar la credibilitat

A finals de gener de 2013 Daniel Pascual va ser amenaçat per desconeguts amb un matxet quan estava a San Juan Sacatepéquez solidaritzant-se amb la població en resistència en contra de l'empresa Cemento Progreso. Óscar Fernando Bracamonte, l'alcalde del municipi, va acusar després al CUC i Daniel Pascual de fomentar la violència i dividir el poble de San Juan: "Vull denunciar que Daniel Pascual i dirigents del CUC estan sembrant el pànic, la divisió, la violència i confrontació a les comunitats del meu poble", en declaracions recollides pel diari Prensa Libre. L'alcalde també va publicar una sèrie de camps pagats en diversos periòdics sobre l'incident. Segons explica Daniel Pascual "volen convertir la nostra lluita social i les nostres demandes pels drets humans en terrorisme".

L'any passat hi va haver fortes protestes en contra la hidroelèctrica a Santa Cruz Barillas. Com a conseqüència el president i ex-militar Otto Pérez Molina va declarar l'estat de setge. Amb anterioritat es van produir violents enfrontaments entre manifestants i les forces militars que van tenir com a resultar la mort d'un líder comunitari. Segons BBC Mundo, Pérez va afirmar després dels fets que els manifestants pertanyien als càrtels de la droga. La criminalització en general és una estratègia que involucra diversos opositors perquè serveix per soscavar la credibilitat dels moviments socials. Pérez també ha realitzat instal.lació de brigades militars, la qual cosa ha estat criticat  per diverses organitzacions al país. Especialment després dels sucessos del 4 d’octubre de l’any passat a Totonicapán, quan vuit camperols van resultar morts després d'haver participat en una manifestació que va acabar amb un fort enfrontament amb tropes militars.

Amenaces contra líders

Daniel Pascual no és l'únic que ha patit amenaces a causa de la seva lluita pel dret a la terra. El juny de l'any passat Yolanda Veliz Oquelí, lideressa i opositora a la mineria, va rebre diverses amenaces per telèfon. Després desconeguts li van dispar. Afortunadament va sobreviure. Domingo Hernández Ixcoy, un dels líders de Waqib Kej, també va ser amenaçat de mort el 2012. Gerónimo Sol Ajcot, membre de la junta directiva de l'Asociación Maya Tzutujil de Agricultores de Santiago Atitlán, integrada a la CONIC, va ser assassinat a trets per desconeguts el passat 11 de març de 2013. Lamentablement, hi ha molts més casos semblants, i el que tots els líders amenaçats o assassinats tenen en comú és que han criticat obertament al govern, a empreses mineres o altres grans inversions.

Lina Karlsson és comunicadora. Corresponsal per Centreamèrica de Solidaridad Suecia-América Latina (SAL), amb seu a Managua, i col.laboradora de Alba Sud. Aquest article també ha estat publicat en suec a la revista Voces de América Latina, número 1, el 19 març 2013.