Actius tòxics: Ses Fontanelles

La història de Mallorca no es pot separar de l’especulació turístico-immobiliària i del matrimoni entre els poders polític i econòmic. La resposta social s’ha expressat en múltiples campanyes en defensa de la protecció dels espais d’alt valor ecològic. Aquesta ha estat un important fre a les expectatives de negoci immobiliari.

L’enorme liquiditat monetària disponible, derivada dels mercats de capitals, ha contribuït a accelerar l’especialització turístico-immobiliària d’Espanya durant tota la darrera dècada. Aquesta especialització ha estat facilitada mitjançant la configuració d’un clima polític abocat a facilitar projectes urbanístics. La història és prou coneguda: per una banda, normalització de la corrupció político-empresarial i per una altra, esclat de la bombolla.

Amb l’esclat de la bombolla s’ha imposat una política de xoc destinada a assegurar els interessos del capital financer. Les grans línies polítiques han estat: austeritat i retalls pel gruix de la població; rescats financers pel gran capital. És a dir, l’Estat ha pagat el deute privat de les fallides immobiliàries i financeres, per exemple amb el salvament dels bancs arruïnats, mentre que per fer-ho ha retallat en sanitat i educació.

Però els mitjans de comunicació han subratllat tan sols un tipus de rescat, el de les injeccions de diners públics a les entitats financeres. Emperò, hi ha hagut un altre tipus més subtil, però igualment ”generós”, segons el qual els governs han creat un clima favorable a les inversions financero-immobiliàries i agilitzat projectes urbanístics. En altres paraules, els capitals financers han ordenat als seus “empleats” (els governs) que els agilitzin projectes. El projecte de Meliá Hotels International a Magaluf potser n’és l’exemple més clamorós.

Arran de la crisi i amb la fallida de moltes immobiliàries, les entitats financeres s’han convertit en les grans immobiliàries de l’Estat. Quan es diu que la banca acumula una gran quantitat d’actius tòxics, sovint s’apunta a la població endeutada (i ara desnonada); però la realitat és que la major part d’aquests actius tòxics són solars, promocions inacabades i crèdits d’alt risc concedits pels bancs a constructores i immobiliàries.

Així s’explica millor el renovat interès per part de l’administració per urbanitzar les Fontanelles. Als ulls d’una part de la població les Fontanelles són una zona humida d’alt valor ecològic, però pel capital no és més que un actiu tòxic. Els gestors neoliberals tenen com a missió assegurar els interessos del capital financer. Després de la darrera reforma del sector financer que obliga als bancs elevar les provisions per cobrir possibles pèrdues, s’han posat en marxa tota una sèrie de mesures paral·leles per aturar la caiguda del valor dels actius. Així, les autoritats han començat a executar les ordres del sector financer destinades a revaloritzar els actius urbans, tot essent l’Eurovegas un clar exemple.

A Mallorca tenim el nostre Eurovegas a les Fontanelles. El juliol de 2012, dos mesos després de la reforma financera i en plena crisi, s’aprovava la llei que permetia la urbanització de “l’actiu tòxic” de les Fontanelles. Tinguem present que, més que de zones humides i valors ecològics, parlam de diners en un context d’important mutació en el mapa empresarial i, per tant, en el mapa del poder. Si fins ara la majoria de les promocions estaven lligades a capitals locals, en aquests moments la cosa va canviant. El cas de les Fontanelles n’és una clara mostra. La propietat de l’empresa Parque Aqua Magica SL està en mans de la immobiliària Colonial. Aquesta, que era propietat de La Caixa. En esclatar la crisi, Colonial havia acumulat un elevat deute amb bancs estrangers que finalment es feren amb el control de la immobiliària. Això fa que la urbanització de les Fontanelles sigui obra de: Royal Bank of Scotland (rescatat pel govern britànic), Eurohypo (filial del Commerzbank del que el principal accionista és el Govern Federal Alemany), Crédit Agricole (entitat francesa, actualment amb seriosos problemes), La Caixa i Coral Partners, una entitat del paradís fiscal de Luxemburg.

La urbanització de les Fontanelles és una mostra del rescat públic dels interessos del capital financer. Les Fontanelles és l’altra cara de les retallades, que sacrifiquen béns comuns (territori, metges o mestres d’escola) per salvar actius tòxics.

Publicat originalment a Contrainfos.