Llorenç Planagumà: “El fracking és una nova bombolla especulativa que tindrà conseqüències nefastes"

Actualment ets el coordinador del Centre per a la Sostenibilitat Territorial (CST), al qual Alba Sud ens vam incorporar l’any passat. Ens podries explicar com neix el CST i quin paper juga com a aglutinador de diferents col·lectius, moviments i persones en la defensa d’una Nova Cultura del Territori?

El CST neix l’any 2006 a conseqüència de l’herència directa de diferents lluites en defensa del territori (Salvem les Valls, No al transvasament lo riu és vida, Salvem l’Empordà,...) on es va percebre que calia aprofitar l’experiència del que havia funcionat bé en aquestes mobilitzacions per tal de poder-la aplicar a d’altres. Alhora esdevenir laboratori d’idees per aquesta nova cultura del territori. Aquest fet articulat com a punt d’unió i enllaç, i no com lideratge, podríem dir que amb l’objectiu d’esdevenir una caixa d’eines per les entitats, empreses socials, persones que aposten per una nova cultura del territori. Això per una banda. Per l’altre contraposar-se a el discurs únic i hegemònic de que progrés era més cases, més carreteres, més aeroport, més..., proposant alternatives per un altre progrés més humà, més ecològic i en definitiva més just.

Un dels temes en els que més estàs treballant darrerament és en l’oposició a les tècniques extractives basades en la fractura hidràulica o fracking. Perquè es produeix precisament en aquests moment una major pressió per aquest tipus de prospeccions i com hem de vincular-ho a la problemàtica de la fi de l’era del petroli barat?

Aquesta tècnica apareix en aquests moments perquè l’encariment del petroli i el gas a causa del seu ja provat esgotament fa que comenci a ser econòmicament rendible per les empreses multinacionals. Amb això vull matisar que aquesta tècnica mai serà rendible si es té en compte l’energia invertida per l’extracció i la que després obtens, ja que ens trobem en taxes de retorn energètic de 2 a com a molt 4 per cada un invertit i això no ha passat mai a la història. Per exemple una societat nòmada i basada en la caça i la recol·lecció té una taxa de retorn de 1 a 10. Però si que els preus han pujat prou com perquè per les empreses els hi sigui avantatjós si s’hi compta l’especulació en l’operació tant borsària com de venda de futurs en concessions que tenen. Tornem a estar en una bombolla provocada pel sistema capitalista que ens durà nefastes conseqüències, ambientals i socials. Una altra dada interessant és que per desmentir això que estem afirmant uns quants científics i tècnics ja s’ha contractat l’empresa de comunicació que va crear una campanya per desmentir als anys 50 i 60 que el tabac provocava càncer o que el canvi climàtic no existeix... en fi, a mi m’agrada dir que l’1% de la població del planeta, la dominant, ha declarat la guerra contra tot el planeta (inclòs el 99% de la població restant) no estalvia recursos per guanyar-la i l’estan guanyant....

Fa dies us reuníeu a Madrid, al Congrés de Diputats, una sèrie de persones vinculades a diferents plataformes contra el fracking d’arreu de l’Estat espanyol, i apuntàveu que aquest serà un dels temes claus en l’agenda política dels propers anys. Com s’està configurant aquest moviment? Quines perspectives hi veus?

Sóc optimista amb aquesta pregunta. Segurament des de la guerra de l’Iraq i el moviment en defensa de la pau i no a la guerra cap més mobilització ha tingut una dimensió tant global. Pensem que les mobilitzacions No al Fracking van des de l’Argentina, els EEUU i està pràcticament en tots els països d’Europa. Un cop aterra l’amenaça en un territori s’estén com una taca d’oli i mai tant ben dit. La raó és que toca a la terra i representa el final d’un sistema que la població percep com a caduc i injust. Una altra de les avantatges del moviment és que és molt plural tant en gènere, sensibilitats polítiques, professions, etc. Jo diria que tindrà per sort gran influència política i marcarà (de fet ja està marcant) l’agenda de molts partits polítics.

La transició cap a un altre tipus de societat menys depenent dels combustibles fòssils, passa per canvis radicals en la forma d’organitzar i redistribuir l’austeritat. Sembla que ens trobem en una disjuntiva: que uns pocs segueixin gaudint d’un model de consum altament fossilitzant i n’excloguin àmplies majories o bé apostar per una redistribució més igualitària i planificada de recursos escassos. Anem cap a una nova forma d’entendre la vella oposició de socialisme o barbàrie?

Crec que sí. En aquest cas podríem dir “ecosocialisme o barbàrie”, perquè un socialisme sense que percebi els límits ecològics i geològics que té el Planeta també seria un model injust finalment. En contraposició un capitalisme que té en compte aquests límits (anomenat capitalisme verd) de la manera que l’entenem ara és inviable totalment. Sempre acabarà volent més i més. Cal recuperar les velles idees socialistes i corrents nous com l’economia del bé comú per poder cercar l’equilibri cap a una societat més justa. Jo l’imagino molt menys materialista on la producció va encarada a satisfer les persones i el planeta i el benefici es mesura en termes socials i ambientals i no econòmics i la competència deixa pas a la cooperació. La barbàrie no és una opció, és una realitat la del món d’avui i crec que ningú amb un mínim de compassió i solidaritat amb les generacions futures vol. Acabo dient que el que primer hauríem de penalitzar socialment és els productes de luxe, aquelles persones que consumeixen aquests productes haurien de ser senyalats en públic i a la llarga s’haurien d’amagar de vergonya. L’ostentació del luxe en una societat és un indicador infal·lible d’una societat malalta i injusta.

Aquest model que propugnes implica un aprofundiment democràtic radical, amb noves formes de participació i control ciutadà en les decisions fonamentals que afecten al seu entorn, els recursos, els serveis, el seu temps... Com ho veus tot plegat?

La democràcia és sempre bandera dels que reivindiquen una món més just. A principis del segle XX qui abanderava la lluita per la democràcia era la classe obrera i popular, sinó no l’haguéssim tingut mai. Una vegada assolida aquesta fita qui controla el “cotarro” ja se n’ha ocupat de segrestar-la. Ara ens toca lluitar altra cop, aquesta vegada per alliberar-la i la manera de fer-ho és la participació radical, aprofitar les xarxes socials i incorporar-hi noves eines que la classe dominant no pugui controlar per així qui governi ho faci en nom del poble i pel bé del poble. Una de les eines són les consultes a polítiques que afecten a les comunitats i el seu territori. Cal que sigui impensable realitzar cap operació en un territori que prèviament no hi hagi hagut una autèntica participació de la comunitat local i aquesta sigui sobirana. Amb nom del “progrés” i “l’interès general” ja s’han fet prou bestieses.

I en termes econòmics, quines possibilitats veus en experiències relacionades amb la proximitat i un ús més sostenible dels recursos naturals?

Una societat amable amb les persones i el planeta serà tranquil·la i els recursos tangibles propers. Cal recuperar els aliments de proximitat i si pot ser ecològics. Tornem al “maleït” luxe; no pot ser que sigui ben vist socialment menjar un bistec que et ve de l’altra punta del món i mal vist del costat de casa. Per sort aquesta batalla l’estem guanyant i cada cop més el producte local es valora molt i molt més. I quan parlo de consum local em refereixo tant a una poma del costar de casa com al turisme de proximitat. Perquè fer milers de quilometres per estar en un ressort i una platja que al costat de casa n’hi ha de millors? Amb això no vull dir que no es viatgi perquè el dret a un turisme responsable ha de ser per tothom, però cal racionalitzar-lo i no agafar un avió per només un cap de setmana o altres barbaritats. Entenc que si donem la volta a aquesta lògica perversa en una societat futura tothom tindrà més temps lliure i prou poder adquisitiu com per poder si en té ganes fer viatges amb calma, a peu, en bicicleta, en tren, en vaixell, bus... serà una nova cultura del turista. Lluny de grans multinacionals del turisme i d’un mar net d’iots de luxe...