Espanya: Consum d'energia i certificació energètica dels edificis

Des del passat 1 de juny de 2013, els edificis que es venguin o lloguin han de disposar d'un Certificat d'Eficiència Energètica. La mesura, recollida en el Reial Decret 235/2013 de 5 d'abril, afectarà el parc existent i després de tres anys d'espera ve a implementar una directiva europea (2002/91/CE) sobre eficiència energètica dels edificis.

S'entén per eficiència energètica d'un edifici "la quantitat d'energia consumida realment o que s'estima necessària per a satisfer les diferents necessitats associades a un ús estàndard de l'edifici, que podrà incloure, entre altres coses, la calefacció, l'escalfament de l'aigua, la refrigeració, la ventilació i la il·luminació. Aquesta magnitud ha de quedar reflectida en un o més indicadors quantitatius calculats tenint en compte l'aïllament, les característiques tècniques i de la instal.lació, el disseny i l'orientació, en relació amb els aspectes climàtics, l'exposició solar i la influència de construccions pròximes, la generació d'energia pròpia i altres factors, incloses les condicions ambientals interiors, que influeixin en la demanda d'energia "[1].

Es calcula que els edificis representen un 40% del total de consum d'energia final a la Unió Europea (UE), per la qual cosa el seu impacte, al costat del transport, és molt important. L'increment de l'eficiència energètica dels edificis constitueix una part important del conjunt de mesures necessàries per al compliment del que disposen els acords del Protocol de Kyoto subscrits per la UE. En aquest sentit el desembre de 2008 el Parlament Europeu va aprovar l'anomenat pla "20-20-20". El seu objectiu és que per al 2020 els països de la Unió hauran reduït en un 20% les emissions d'efecte hivernacle respecte als nivells de 1990, incrementat fins a un 20% el percentatge de les fonts d'energia renovables i millorat en un 20% l'eficiència energètica, és a dir, reduït el consum energètic. A partir del 31 de desembre del 2020 tots els edificis hauran de tenir un consum d'energia gairebé zero, objectiu que per als edificis de propietat pública o ocupats per alguna administració, s'avança a la fi del 2018.

Tot i que la necessitat de certificació de les edificacions de nova construcció estava recollida en la normativa espanyola des del 2007, el retard en el compliment de les directrius europees sobre certificació energètica dels edificis existents havia provocat que al novembre de 2011 la Comissió Europea decidís demandar l'Estat espanyol davant el Tribunal de Justícia de la Unió.

Per millorar l'eficiència energètica dels edificis existents, s'ha de conèixer prèviament quin és el seu comportament energètic actual, quantificant el seu consum d'energia per a unes condicions acceptables de funcionament i ocupació. Hi ha un interessant estudi sobre el consum energètic del sector residencial a l'Estat espanyol realitzat el juliol del 2011 per l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia) a partir de dades estadístiques.

L'estudi fa una segmentació de la informació per zones climàtiques (Atlàntic nord, Continental i Mediterrani), tipologies edificatòries (habitatges unifamiliars i habitatges en bloc) i ús de l'energia (calefacció, aigua calenta sanitària, cuina, refrigeració, il.luminació i electrodomèstics). Els resultats permeten establir una radiografia dels consums per zones climàtiques i tipus d'habitatge. Així els habitatges en bloc de la zona Mediterrània es presenten com els menys intensius en energia, mentre que els habitatges unifamiliars del sector continental són les més consumidores de recursos energètics. Els allotjaments unifamiliars, la tipologia edificatòria per la qual es va apostar durant els anys del boom immobiliari en la major part de les zones costaneres i lligades a un determinat model de desenvolupament turístic, consumeixen 2 vegades més que els pisos.

S'espera que amb l'entrada en vigor de la certificació energètica es pugui avaluar de manera molt més precisa el comportament energètic dels edificis. Per a això s'haurà de fer d'un test que permet mesurar quantitativament el comportament energètic de l'edifici, o de part d'aquest (habitatge, local, oficina, ...). En funció dels resultats obtinguts es generarà una determinada Qualificació de la seva eficiència energètica, de forma semblant a la que s'utilitza en els electrodomèstics des de fa uns anys, i que està representada per una escala de lletres que van de la A, més eficient , fins a la G, menys eficient. S'ha de remarcar que el Reial Decret 235/213 no defineix cap exigència respecte del grau d'eficiència energètica de mínim compliment. En una segona part del certificat tècnic el redactor haurà d'incloure una proposta d'actuació o actuacions que comportin la millora de la qualificació obtinguda, d'una lletra si es parteix d'una C o una B, o de dues lletres si es parteix d'una D, E, F o G. La Qualificació haurà de registrar en un organisme oficial, designat per cada comunitat autònoma, adquirint així el caràcter de Certificat. El propietari queda obligat a presentar el Certificat en l'òrgan competent de la comunitat, que ho registrarà, comprovarà una selecció a l'atzar dels certificats emesos anualment i realitzarà un inventari estadístic de les actuacions.

Encara és aviat per opinar sobre els resultats de les certificacions energètiques, s'haurà d'esperar uns anys per poder comptar amb les dades que permetin acostar-nos de manera fefaent a la realitat energètica de les nostres edificacions, però tot sembla indicar que estem molt lluny d'assolir el repte d'uns edificis amb consum d'energia gairebé zero (passivhaus o passive house estàndard) [2], tal com proposa la Directiva Europea sobre Eficiència Energètica. Malgrat tot, res fa preveure que de la nit al dia es produeixi un canvi substancial en el sector respecte de la cultura energètica, sobretot si aquest no va lligat a un augment dels guanys. Per a la seva implementació està previst dedicar part dels Fons Estructurals de Desenvolupament Regional Europeus, FEDER, en els propers anys. La repercussió a curt i mig termini de la certificació energètica a l'Estat espanyol estarà més relacionada amb un intent de rellançament econòmic del sector immobiliari, que amb una millora energètica substancial de les nostres edificacions.