Turisme residencial i acaparament de terra, el cas de Guanacaste

El turisme residencial està avançant ràpidament a molts països d'Amèrica Llatina. Relacionat amb l'augment de les inversions estrangeres i internes en terra, s'ha convertit en un fenomen cada vegada més rellevant en l'actual debat internacional sobre 'acaparament de terres'. L'objectiu d'aquest article, centrat en la província de Guanacaste, Costa Rica, és el d'analitzar l'impacte del creixement del turisme residencial sobre el mercat immobiliari, el desplaçament, l'exclusió i els canvis espacials locals. L'estrangerització' de les costes i les pressions sobre els recursos naturals s'han fet cada vegada més visibles.

Descarregueu el paper aquí: Femke van Noorloos. El turisme residencial: Apropiació de terres? Un procés fragmentat de canvi socio-espacial, desplaçament i exclusió. Alba Sud, Col.lecció Opinions en Desenvolupament - Programa Turisme Responsable, núm. 16, agost de 2013. (en castellà)

El turisme residencial és una important expressió de la globalització i les inversions transnacionals a terra. És un fenomen on coincideixen els canvis i la revalorització de l'espai rural amb nous tipus de mobilitat i formes dinàmiques d'acumulació, la inserció directa de les comunitats locals en el mercat global, més desigualtats i conflictes sobre l'espai i els problemes de governança. Per tant, la recerca sobre el turisme residencial ens permet examinar els efectes de la globalització en contextos i llocs particulars. Al mateix temps, el turisme residencial està interconnectat amb el gran augment d’inversions estrangeres i internes en terra ('global land rush' o 'land grab'): s'enfoca més en transferències de terra i en el desenvolupament immobiliari que en altres serveis , i per tant pot tenir un impacte sobre l'accés a la terra per a diferents grups de població. Per això constitueix un tema urgent en els estudis de mercats de terra i desenvolupament internacional.

En aquest article s'analitzen els efectes socio-espacials del turisme residencial a Guanacaste, Costa Rica. Primer s'afirma que el turisme residencial és heterogeni en si mateix i afecta els espais de diferents maneres. A més causa una segmentació a nivell micro dels mercats immobiliaris i dels preus de terra. No sorgeix un sol mercat de terres sinó que hi ha diferents segments amb els seus propis productes, preus i actors. Els diferents segments del mercat immobiliari tenen la seva pròpia lògica: els espais d'elit per una banda i els dels barris pobres per l’altra. De la mateixa manera, l'ús de la terra és fragmentat.

En segon lloc, la gran diferenciació de l'espai, el mercat immobiliari i els preus de terra ha provocat processos complexes i subtils de desplaçament i exclusió a Guanacaste. El turisme residencial i els fluxos de consum de part de regions pròsperes del 'Nord' han causat una gran inflació dels preus de terra i habitatge a la regió, mentre que els ingressos mitjans de les poblacions locals i immigrants no han augmentat de la mateixa manera. Això ha portat a una exclusió d'aquests últims grups d'accés a la terra. Les diferències de poder i els conflictes sobre terra han accelerat aquest procés. També han sorgit casos de privatització de terra de facto, en majoria generats per inadequades polítiques, implementació i control. D'altra banda no hi ha hagut un desplaçament a gran escala: les poblacions locals han venut voluntàriament molta terra, però han mantingut petits lots amb funció residencial als llocs turístics i terres més a l'interior de la província.

En el debat sobre 'acaparament de terres' el turisme residencial (i de curt termini) rep poca atenció. No obstant això, aquesta investigació mostra que el turisme residencial causa una alta pressió sobre els mercats de terra i pot amenaçar els drets a les terres de la població local. El debat no s'hauria d'enfocar exclusivament en el desplaçament directe, sinó que també hauria de prendre en compte els efectes a llarg termini i els processos més amplis d'exclusió, per exemple per mitjà de l'augment en els preus de terres i l'especulació. En l'actual debat algunes formes de regulació i governança reben molta atenció, com les regles voluntàries per la responsabilitat del sector privat, i l'enfortiment de les institucions nacionals per millorar el balanç de poders. No obstant això, aquestes mesures podrien no ser efectives si no es fa front als desenvolupaments subjacents més amplis.

(Fragment de la introducció i conclusions del paper)