Contacte Butlletí

Entrevistes | Turisme Responsable

31-08-2013

De sol i platja, el bloc de Macià Blàzquez a Alba Sud

Ernest Cañada | Alba Sud

Presentem un nou bloc a la Web d’Alba Sud dedicat a l’anàlisi del turisme de masses i resistències en defensa del territori i la sostenibilitat. El seu autor és professor de Geografia a la Universitat de les illes balears i militant ecologista. Col.labora amb el GOB i Alba Sud. 


Crèdit Fotografia: Macià Blàzquez-Salom. Fotografia de Miquel Àngel Ballester.

A quines temàtiques dedicaràs el bloc?

M’interessa estudiar el turisme de masses, que és un fenomen recent aparegut els anys 1960, caracteritzat pel domini del capital. La seva màscara d’hospitalitat i innocuïtat amaga situacions d’explotació laboral i insostenibilitat ambiental equiparables a les de l’agricultura industrial o l’explotació minera.

I com creus que l’afecta la crisi a aquest turisme de masses?

El turisme de masses es lliura de la crisi. Perquè dóna una elevada rendibilitat i perquè afavoreix el retorn ràpid i creixent de les inversions de capital. És una mostra de la fixació espacial de capital, especialment en immobles i infraestructures, amb la producció d’espais d’acumulació per despossessió.

Tu vius i treballes des de Mallorca, què aporta l’anàlisi del cas balear en el contexto global?

Les Illes Balears són el principal cau de les gran corporacions transnacionals turístiques espanyoles. Creixeren a l’esguard del règim franquista, i a l’actualitat participen de la fortalesa financera de l’euro i del domini geopolític de la OTAN. El capital hoteler domina la societat balear, fins al punt que se’ls fa legislació a mida dels seus interessos. Com a classe capitalista global, han ampliat les seves pràctiques caciquils en connivència especialment amb règims autoritaris.

Pertanys també al Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori amb qui Alba Sud hem col.laborat assíduament aquests darrers anys. Quins estudis feu al GIST?

Som un equip de recerca universitari, que forma part del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat en Geografia Urbana. Dins l’equip hi ha membres que estudien, per exemple, els megaprojectes urbans com una forma de transformar les estructures urbanes, els efectes del turisme sobre la intensificació del metabolisme socioeconòmic o les lluites socials que això provoca.

Què entens per Geografia del Desenvolupament Desigual a la que fas referència en la presentació del teu bloc?

Les corporacions turístiques balears s’han estès arreu del món, per exemple, a Centre Amèrica i el Carib. L’esca que empren és la competitivitat i l’individualisme, que debiliten les comunitats, com únics ingredients del progrés. El desenvolupament es mostra com la recepta occidental pel creixement. Però si analitzam els seus inconvenients, veiem com es repatria la major part dels seus beneficis, com ara els guanys econòmiques, mentre que els perjudicis empitjoren les condicions de vida local. L’estratègia geopolítica i geoeconòmica del desenvolupament desigual reserva els avantatges per les classes socials afavorides, especialment als centres de l’economia món capitalista. Mentre que promou l’explotació laboral i ambiental de les classes socials i dels espais més dèbils, especialment a les regions de la perifèria.

Quines resistències socials a aquest model de desenvolupament turístic pots esmentar a tall d’exemple?

La major part dels membres del GIST col·laboram amb moviments socials de denúncia d’aquests abusos, amb l’èmfasi als seus efectes territorials, com ara la despossessió de terres i recursos per l’elitització de l’espai turístic. Al GIST estudiam casos relacionats amb el capital turístic balear, a les nostres pròpies illes i als territoris més afectats per l’extensió geogràfica de la seva activitat, com ara a la Costa del Sol, el Nord d’Àfrica, Centre Amèrica o El Carib.

Hi ha alternatives? Quins models de desenvolupament defenses?

L’escassetat de recursos naturals fa pensar que el futur de la humanitat només serà viable amb economies basades en la proximitat, la complementarietat local i la redistribució de la riquesa. La crisi socioambiental està causada pel sistema capitalista, que es fonamenta en la idea del creixement indefinit i en l’acumulació de capital. La defensa de models socials igualitaris, solidaris, cooperatius i austers em sembla la única sortida civilitzada sostenible.