OurMedia Network a la seva 8a. Conferència

Quan a finals de l'any 2000 Granada, un poble colombià als Andes d'Antioquia, estava sota l'atac de la guerrilla de les FARC, l'única cosa que funcionava al municipi era la ràdio comunitària. Durant els dos dies que va durar l'ofensiva, que va deixar un saldo d'una trentena de persones mortes, la ràdio no va parar la seva transmissió. Els granadins i granadines recorden com les pregàries, filtrades a través de l'aire, es van convertir en una línia de vida durant aquestes hores de terror. Nou anys després en un poble veí, La Ceja, a prop de Medellín, la professora Clemencia Rodríguez explicava que en moments de crisi les ràdios comunitàries a Colòmbia no han estat només fonts d'informació bàsica per a la supervivència, sinó també espais on les comunitats s'han unit per prendre decisions i fer front a la por i l'aïllament que comporta la violència extrema.

Aquesta experiència de la ràdio comunitària de Granada va ser compartida durant la 8a Conferència de la Red Nuestros Medios | OurMedia Network davant un grup de més de 120 persones que veníem de tots els racons del món per discutir i pensar sobre el rol dels mitjans de comunicació alternatius, especialment en contextos de conflicte i sobre el seu rol en la construcció de pau. Els dos altres temes centrals de la setmana van ser joves i pobles indígenes. Durant la Conferència es va explorar particularment com alguns d'aquests grups han aconseguit contrarestar els estereotips negatius i la falsa informació dels mitjans massius a través d'iniciatives de comunicació local i comunitària.

La Red Nuestros Medios | OurMedia Network va néixer fa vuit anys a Washington DC entre un grup de veterans/es de la investigació sobre comunicacions alternatives. El seu propòsit era crear un espai que no fos només acadèmic però que pogués sostenir un diàleg entre teoria i pràctica, aconseguint establir col.laboracions entre aquests dos mons. De manera singular, la Xarxa es manté sense cap tipus de jerarquia entre els seus membres, unint com a similars a acadèmics/ques i comunicadors/es de mitjans alternatius. Pren com punt de partida que la comunicació és un dret i no un privilegi, qüestionant i treballant per canviar les desigualtats en l’accés i participació en la producció i la distribució dels mitjans de comunicació, des de l'acadèmia, la practica i la incidència política. Les conferències de Nuestros Medios han passat per Washington DC (2001), Espanya (2002), Colòmbia (2003), Brasil (2004), Índia (2005), Austràlia (2007), Ghana (2008) i aquest any tornava a terres colombianes.

Durant la setmana que va durar la Conferència es va posar en evidència que el major impacte dels mitjans comunitaris en temps de conflicte i en la construcció de pau és la possibilitat de construir espais comunitaris quan acaba la violència. El mitjà de comunicació comunitari es converteix en un espai per pensar i parlar sobre els traumes del passat però també, i transcendint el conflicte, recreant noves cultures de ciutadans/es informat/des i actius/ves. Des de l'any 2000 Granada ha vist florir de mitjans alternatius (diaris, ràdio, pàgina web i televisió) amb una àmplia participació de la comunitat en la seva creació. Encara que aquests esforços no poden evitar un altre atac futur, de les FARC o dels paramilitars, que també han deixat molts morts a aquest poble, la comunitat segueix dialogant sobre les seves ferides i les seves responsabilitats en un context de conflicte.

En acabar la Conferència i després d'haver conegut tantes iniciatives comunitàries nascudes a la base, de grups que rebutgen el rol de víctima i han cercat com prendre més control sobre les seves vides, ens queda una inquietud: malgrat que totes aquestes experiències són molt positives advertim el perill de caure en un cert romanticisme d’allò que és local. A les comunitats, igual com a tots tipus de grups, sabem que algunes persones tenen veus més fortes que altres. De la mateixa manera que hi ha conflictes fora de les comunitats, també les hi ha dins d'elles. Si estem cercant canvis socials que beneficien a tots/as, és vital que com acadèmics/as i comunicadors/as ajustem també les nostres mirades a les desigualtats que es reprodueixen dins de les nostres pròpies comunitats, com el sexisme, l’homofòbia, el racisme, el classisme, etc., i recordar que la veu de “la comunitat” no necessàriament representa a tothom.

Si estàs interessat/a a unir-te a la Red Nuestros Medios, si us plau visita nostra pàgina web.


Yerina Rock és cooperant de Progressio a la Fundación Puntos de Encuentro (Nicaragua) i col.laboradora amb Alba Sud en el marc del Programa de Comunicació per al Desenvolupament.