Assalten, roben i destrueixen les oficines de Pro-Búsqueda a San Salvador

El Salvador acaba de patir un greu atemptat contra la consolidació del procés democràtic i la possibilitat real de fer justícia al país amb assalt a les oficines de Pro-Búsqueda, una associació de víctimes de la desaparició forçada de nenes i nens durant el conflicte armat que va viure aquest país centreamericà entre 1980 i 1992. L'organització va començar a funcionar de forma informal l'abril de 1993, poc després de la signatura dels Acords de Pau al gener de 1992, quan un grup de mares i pares van acudir a la Fiscalia General de la República buscant als seus desapareguts. Acompanyats pel pare Jon Cortina, l'organització va aconseguir aglutinar a diversos col·lectius i comitès que demandaven saber on estaven i què havia ocorregut amb milers de menors desapareguts. Actualment Pro-Búsqueda promovia la reivindicació dels drets de les víctimes, mitjançant el coneixement de la veritat, la recuperació de la memòria històrica, l'accés de la justícia i la reparació integral per a les persones desaparegudes i els seus familiars.

Pro-Búsqueda i la governamental Comisión Nacional de Búsqueda han rebut fins ara la denúncia de prop de 1.200 casos de menors desapareguts de forma forçosa i en els quals en la majoria de casos van estar involucrats membres de l'Exèrcit i diversos cossos de seguretat de l'Estat. De totes aquestes denúncies, Pro- Búsqueda havia aconseguit resoldre 387 casos i havia facilitat 237 retrobaments entre nens i nenes desapareguts i els seus familiars.

Dilluns passat 11 de novembre la Sala Constitucional de la Cort Suprema de Justícia va haver de suspendre l'audiència prevista en la qual s'estaven jutjant els processos d'habeas corpus, terme jurídic empleat en casos de desaparició i on el cos de la víctima no ha aparegut, per la no compareixença de les Forces Armades.

L'assalt

Poc abans de les 5 de la matinada del dijous 14 de novembre de 2013 tres homes armats a cara descoberta van encanonar a un dels conductors de Pro-Búsqueda quan anava a entrar en les oficines de l'organització. Aquest dia havia arribat abans que normalment perquè havia de fer un viatge al departament de Morazán, a unes 3 hores de San Salvador. A punta de pistola el van obligar a cridar al vigilant, que en reconèixer la seva veu va obrir la porta, sense adonar-se’n de la presència dels tres assaltants, que li van prendre l'arma i el van reduir. En aquest moment a la seu de l'associació també es trobava el president de la junta directiva, que s'havia quedat a dormir allà aquella nit perquè viu fora de la capital. Els tres individus, tal com els descriuen les víctimes de l'agressió, eren fortes, estaven ben coordinats i portaven ràdios de comunicació. Una vegada dins els van lligar amb les mans a l'esquena i els van llençar al terra. Aleshores els van propinar diversos cops i puntades de peu i els van amenaçar de matar-los, “si tornes a mirar et mato”, repetien. Expliquen també que tot el temps feien referència al fet que havien de donar-se pressa i trobar on estava “aquesta merda”.

Foto: Alba Sud

Els tres individus van sortir de les oficines de Pro-Búsqueda en poc més de 15 minuts, deixant diverses oficines cremant. En sortir ells, els tres membres de l’associació, molt afectats ja pel fum, van aconseguir deslligar-se uns als altres i mig apagar el foc i demanar auxili. Poc després van arribar els bombers, la policia, la fiscalia i la Procuraduria de Drets Humans.

Primeres reaccions

Les manifestacions de preocupació i indignació no es van fer esperar. David Morales, Procurador General dels Drets Humans va condemnar els fets i els va comparar amb el que ocorria al país durant el conflicte armat: “l'atemptat té les característiques que van tenir els atemptats polítics contra defensors de drets humans en la guerra civil”. També va denunciar que tot semblava apuntar a una clara voluntat de generar por i destruir arxius i documentació molt específica: “el treball sembla haver estat realitzat per persones que sabien molt bé el propòsit, van buscar destruir arxius institucionals històrics”. Per la seva banda, el president del govern, Mauricio Funes va qualificar l'assalt de la següent manera: "És un fet criminal que condemnem i que anem a fer tot el possible per esclarir i establir qui són els responsables del mateix".

Diverses organitzacions de drets humans d'El Salvador, com la Fundación de Estudios para la Aplicación del Derecho (FESPAD),  van condemnar també l'atemptat i es van solidaritzar amb Pro-Búsqueda. Les reaccions internacionals tampoc van trigar gaire. WOLA, organització dedicada a la promoció dels drets humans, la democràcia i la justícia social, amb seu a Washington, va expressar per mitjà del seu director de Programes, Geoff Thale, “la seva immensa preocupació davant aquest esdeveniment i la seva possible connexió amb el debat sobre la fi de l'amnistia per a violacions de drets humans comeses durant la guerra. L'esdeveniment es dóna poques setmanes després del tancament inesperat de Tutela Legal (organització que va exercir un paper crític en la documentació d'abusos durant la guerra civil) i la decisió de la Sala del Constitucional de la Cort Suprema d'admetre una demanda per declarar inconstitucional la Llei General d'Amnistia”. Així mateix va instar al govern salvadorenc a prendre mesures per protegir “els diversos arxius sobre violacions als drets humans que existeixen al país”.

En aquest mateix sentit, en un comunicat realitzat el mateix dia 14 de novembre Pro-Búsqueda exigia a les autoritats corresponents “la transparent i ràpida investigació d'aquest crim, que no considerem un simple fet delictiu, sinó una vulneració al dret a la veritat, justícia i reparació de les víctimes de desaparició forçada que constitueixen l'Associació Pro-Búsqueda”. Així mateix reitera el seu compromís i afirma que continuaran “amb la seva tasca d'aportar a processos d'investigació i de judicialització, així com l'organització de familiars i l'atenció psicosocial en aquells casos de desaparició forçada de nens i nenes  durant el conflicte armat”.