Documentals sobre la cara oculta del turisme

La prestigiosa cadena de televisió britànica BBC ha emès una sèrie de documentals en els quals s'exposa de manera crua la cara oculta del turisme, sense escenaris de cartró pedra ni actors secundaris. La sèrie, sota el títol Tourism and the Truth (“Turisme i la veritat”), ha estat realitzada per la jove periodista Stacey Dooley amb un format una mica sensacionalista, amb un estil on la periodista apareix com a protagonista del documental.

El primer documental de la sèrie analitza el turisme en un dels destins exòtics preferits pels britànics: Tailàndia.

La periodista es pregunta com és possible que els resulti tan barat als britànics passar unes vacances al paradís asiàtic i per a això entra a treballar en un hotel a Phuket on viu en carn pròpia l'explotació laboral a què es veuen sotmesos els treballadors de l'hoteleria i les precàries condicions de vida de la classe treballadora. I això que no deixa de ser una jove que procedeix del món privilegiat.

En un segon documental Dooley es desplaça a un dels països africans que està despuntant en el negoci turístic, amb l'oferta de turisme de luxe a safaris i també en resorts de sol i platja: Kenya.

La periodista comença el seu periple en un luxós ressort de la costa i des d'allà investiga les contradiccions socials que es manifesten en l'espai, en observar com més enllà del ressort emergeix tota una realitat que no té res a veure amb el paradís turístic. La comunitat local apareix així com a simple mà d'obra barata, però els beneficis que es diu que genera el turisme per a res s'escampen entre els habitants de la zona. En aquest documental a més es pot contemplar els conflictes socioecològics associats amb la indústria turística, especialment per l'apropiació de l'aigua per part dels negocis turístics i la sobtada "set" de la població local que es queda sense accés a aquest recurs. Finalment, Dooley penetra en els costats més polèmics de "fascinant" món dels safaris i com aquest "turisme de qualitat" incideix sobre la població, convertida en part d'aquest "parc temàtic turístic".

Finalment, el tercer documental analitza la situació d'una de les principals turístiques de Mallorca, un dels principals destinacions turístiques del món: Magalluf.

Aquesta zona turística és una de les predilectes per part dels joves britànics que van en massa per gaudir de l'alcohol barat i la borratxera permanent. Malgrat els comes etílics, baralles, robatoris, violacions, morts per accident en practicar el "salt de pont", Magalluf segueix sent una mina turística de primer ordre. Dooley va acudir a aquest "paradís" de la disbauxa per viure en carn pròpia la temporada turística alta, deixant-nos un valuós testimoni d'una de les "cares ocultades" de la història d'èxit del turisme a Mallorca.

No és d'estranyar que des del poder es respongués virulentament contra el documental de la BBC, al·ludint que el que perseguia al documental era desprestigiar una de les destinacions turístiques més importants de tot el món. L'ajuntament de Calvià, on es troba la zona de Magaluf i governat pel Partit Popular, va presentar una queixa formal a la BBC i els empresaris es van queixar de la "mala imatge" que es transmetia. El que preocupa fonamentalment a les elits és la imatge, però de nou en aquest documental tampoc es veuen ni escenaris de cartró-pedra ni actors, es tracta simplement de la crua realitat. Això sí, una realitat que no interessa que es vegi ni conegui, l'únic que interessa són els diners que s'hi genera. Tal com va dir l'emperador romà Vespasià al seu fill Tito, en aplicar un impost sobre l'ús de les letrines: "pecunia non olet".