"Del campo al plato", nova publicació de la Xarxa de Consum Solidari

Avui al món hi ha 925 milions de persones que passen fam, segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). No obstant, mai s’havien produït tants aliments com ara. Tal i com s’afirma a Del campo al plato, aquesta situació paradoxal és provocada per un sistema agroindustrial liberalitzat i desregulat, en el qual unes poques empreses transnacionals controlen tota la cadena alimentaria.

Del campo al plato és el nou llibre publicat per l'Editorial Icaria a iniciativa de la Xarxa de Consum Responsable, una associació que treballa en l’àmbit del comerç just i el consum responsable a Catalunya. El llibre aprofundeix en l’anàlisi del funcionament d’aquest model de producció i distribució d’aliments, identificant els seus actors, les causes de l’actual crisi alimentària i el impacte que està tenint a la població mundial i el medi ambient. També s’exposen les alternatives plantejades des de diversos moviments socials.

El rerefons del sistema alimentari mundial

El primer capítol està elaborat per Eshter Vivas, coordinadora de l’àrea de sensibilització de la Xarxa de Consum Solidari. En ell la seva autora analitza l’actual model agrícola i alimentari, basat en la lògica capitalista del màxim benefici. Exposa les causes de l’augment del preu dels aliments, les seves conseqüències especialment per a les poblacions del Sud i el seu impacte mediambiental. Identifica també els principals beneficiaris d’aquest model, les empreses transnacionals, les quals compten amb la complicitat d’institucions internacionals com el Banc Mundial, l’OMC, el FMI, la FAO i l’ONU.

En aquest article també es recalca la relació existent entre la crisi alimentària i l’actual crisi energètica i financera. Com a solució, el capítol conclou amb una sèrie de propostes alternatives que promouen la sobirania alimentària, tornant la terra al camperol i promovent una agricultura ecològica i de petita escala, i una distribució sense el monopoli de les multinacionals.

Testimoni

El gruix d’aquesta publicació està constituït per una sèrie d’entrevistes a activistes, camperols, investigadors i consumidors de diversos llocs del món: Víctor Nzuzi Mbembe del Grup de Reflexió i Recolzament per a la Programació Rural a la República Democràtica del Congo; Juan Pablo Muñoz de la Fundación Terranueva en Ecuador; Henry Saragih de la Federació de Sindicats Camperols Indonesis; Dot Keet d’Alternative Information and Development Center a Sud-àfrica; Alberto Gómez de l’Unión Nacional de Organizaciones Regionales Campesinas Autónomas a Mèxic; Shalmali Guttal de Focus on the Global South a la India; Rudi Berli de Les Jardins de Cocagne i el sindicat agrari Uniterre a Suïssa; Peter Rosset del Centro de Estudios para el Cambio en el Campo Méxicano; Masaaki Sakaguchi de la Coalició Nacional de Treballadors i Consumidors per la Salut i els Aliments Segurs al Japó; Eric Holt-Giménez de Food First als Estats Units; Rosemary Gomes del Fòrum Brasiler d’Economia Solidària i finalment Michel Besson de la Minga i Andines a França).

Tots ells relaten experiències del impacte de les polítiques neoliberals en la producció i comercialització d’aliments. Així com les lluites que estan portant a terme a favor de la sobirania alimentària, el comerç just i el consum crític.

Per controlar la nostra alimentació un altre comerç és necessari

A l’últim capítol del llibre, Xavier Montagut, president de la Xarxa de Consum Solidari, aporta reflexions al voltant de les alternatives al comerç d’aliments. Per això es basa en les experiències que narren les entrevistes realitzades per aquesta publicació. Assenyala les relacions de dominació que estan permetent la privatització dels recursos naturals i del conjunt de la cadena alimentària. Així com la destrucció de la producció local, que no pot competir amb els productes del mercat internacional i es veuen obligats a obrir-se al injust mercat “lliure”. I qüestiona les ajudes al desenvolupament, com a possible instrument d’introducció de les multinacionals als models del Sud.

Davant aquesta situació, Montagut proposa enfortir els mercats locals, protegint-los dels mercat internacional i dotant-los de recursos. Analitza els beneficis socials i medi ambientals d’un comerç local i just, que possibilita la sobirania alimentària. L’article també inclou reflexions sobre com entenem el que considerem local, el paper central de les dones a l’alimentació de les comunitats i el potencial transformador de la compra pública ètica.

Finalment l’article analitza les contradiccions pràctiques que es donen al consum responsable i anima a continuar amb la mobilització col.lectiva com a generadora de canvis, enfront les accions individuals. Com a conclusió, exposa els reptes i oportunitats de les diverses alternatives de comercialització i consum alimentari. Així com la necessitat de que aquestes accions siguin polítiques i no únicament de consum.