Contacte Butlletí

Article d'Opinió | Turisme Responsable | Illes Balears

22-12-2014

Per quan un decret llei en favor de les cambreres de pisos?

David Abril | MÉS

El diputat al Parlament Balear es fa ressò al Diario de Mallorca de la campanya per la millora de les condicions laborals de les cambreres de pis i demana canvis legislatius favorables a aquest col.lectiu.

Mentre puja la cotització a borsa de les transnacionals hoteleres de Balears gràcies a l'apertura de Cuba, a mi em preocupa que allò que sol repetir l'amic Joan Buades, i és que el capital té origen, però no pàtria. I que el lobby turístic de referència és avui més fort, al Carib i aquí, i això vol dir que aquí, a Mallorca, el desequilibri de poder entre el poble i els grans hotelers és més gran.

I malgrat això, el Govern segueix fent lleis i decrets a mida per ells. Aurelio Vázquez, el president de la Federació Hotelera, va dir fa cosa d'un mes que "no tenemos miedo" davant un canvi de govern, però que en tot cas un tomb electoral podia ser un "accident". Al cap d'un parell de setmanes, el president Bauzá i el conseller Martínez li servien en palangana de plata un nou decret-llei, el que fa 23 en el que duïm de legislatura, i que modifica per tercera vegada la llei del turisme, tan bona que era.

L'objectiu? Apart de "colar" tot un seguit de coses que res no tenen a veure amb el turisme (la legalització de la situació urbanística de l'hospital de Son Espases, canvis en el pla hidrològic, mesures sobre el gasoducte o sobre el centre internacional de tennis Rafel Nadal), sobretot es tracta d'una nova volta de rosca als aspectes més desreguladors de la normativa turística, en favor, com sempre, dels de sempre: ampliar l'amnistia per a la regularització de places hoteleres il·legals (mentre es mantén congelat el necessari debat social sobre el lloguer turístic), permetre ampliar places d'allotjament amb les reformes si hi ha canvi de categoria (vos sona allò de què millor qualitat que quantitat?), i òbviament, ampliar la discrecionalitat del Govern de torn que pot decidir (independentment de les lleis i normatives) que si un projecte (ja podeu imaginar que urbanístic) contribueix a la "desestacionalització", s'ha de dur endavant sí o sí. Perquè volem tanta llei si llavors tot són excepcions?

De poc els ha servit el toc d'atenció de la UE, que els obliga a "acomodar" amb el decret-llei determinats aspectes de la llei del turisme a les directives europees mediambientals (tal i com resa l'exposició de motius), baix l'amenaça d'obrir expedient sancionador a la CAIB i al regne d'Espanya.

La resta de sectors empresarials del turisme, a qui el Govern sempre es refereix com els "subsectors", hauran d'esperar novament a veure si qualque dia arriba el reglament que l'exconseller Delgado, el de la caça major, els va prometre dins el mateix any que s'aprovava la llei del turisme, el 2012, per compensar el tracte de favor als grans hotelers. A Balears, parlar de turisme és parlar de tot i de tothom, però a l'hora de legislar sembla que uns pesen més que els altres.

Fa uns mesos, una de les organitzacions sindicals més importants d'Amèrica Llatina va encarregar a un acadèmic, Ernest Cañada, un treball de recerca sobre les condicions de vida de les cambreres de pisos a les nostres Illes: Las que limpian los hoteles. Sí, ho heu sentit bé: a països de l'anomenat Tercer Món, o en vies de desenvolupament, els representants de la gent treballadora apunten amb el dit cap aquí, cap a ca nostra, per denunciar el punt fins al qual es pot degradar la cosa, en matèria laboral en el món del turisme... Això no ens hauria de fer reflexionar, sobre la mena de societat que estam construint?

Idò si això no us basta, llegiu els testimonis d'aquestes valentes dones, que podrien ser mumare, o la mare de qualsevol de vosaltres, que ara sí tenen qui els hi escrigui la seva història. De com treballen baix la pressió d'haver de fer fins a 24 habitacions al dia, de com afecta aquesta càrrega a la seva salut, i d'allò de "si no t'agrada n'hi ha mil que esperen el teu lloc de feina". Un estudi que hauria de ser d'obligatòria lectura per a qualsevol gestor polític en matèria de turisme.

Perquè sí, parlar de turisme aquí és parlar de tot i de tothom. També de les cambreres de pisos. Per quan un decret en favor d'elles, de les mares del turisme? El dia que arribi, haurem desestacionalitzat la política d'aquesta terra, esclava de la servitud a una elit que ha invertit més de 10.000 milions euros només al Carib en la darrera dècada, i així i tot encara els hi hem d'estar agraïts, i cada dia ens perdonen la vida. Caldrà un bon accident primaveral perquè el turisme serveixi, llavors sí, a un projecte de prosperitat compartida.

 

Article publicat originalment al Diario de Mallorca el 22 de desembre de 2014.