Noves crítiques l’Informe del Banc Mundial “Una nova geografia econòmica”

L’Informe del Banc Mundial 2009 Una nova geografia econòmica (es pot veure aquí un resum en castellà), presentat a Washington el novembre de l’any 2008, continua generant controvèrsia des de diverses perspectives. La tesi principal d'aquest Informe és que les polítiques més eficaces per promoure el creixement a llarg termini són aquelles que faciliten la concentració geogràfica i la integració econòmica i que, per tant, cal adoptar mesures que contribueixin a l'aglomeració, la migració i l'especialització.

El juliol passat ja vam publicar una entrevista l'Anthony Bebbington professor de Geografia de la Universitat de Manchester en què resumia les principals crítiques a l'Informe realitzat per ell mateix i un grup de geògrafs europeus a l'article The World Development Report 2009 “reshapes economic geography”: geographical reflections, publicat al volum 34 (any 2009) de la revista “Transactions of the Institute of British Geographers”. La posició d'aquest grup de geògrafs era molt crítica amb els continguts de l'Informe, considerant que, en paraules d'Anthony Bebbington, unes de les seves funcions és oferir una “justificació analítica per a l'expansió d'inversions en infraestructura a gran escala”.

El debat i les crítiques a l'Informe han continuat. En aquesta ocasió destaquem l'article de María Elena Montory qui al número de setembre de la revista Equitierra que publica el Centro Latinoamericano para el Desarrollo Rural – RIMISP, bàsicament resumeix algunes de les objeccions més rellevants de dos dels principals investigadors d'aquesta institució, Alexander Schejtman, investigador principal de l'Àrea de Dinàmiques Territorials Rurals de Rimisp, i Julio Berdegué, Investigador Principal i coordinador del Programa Dinàmiques Territorials Rurals de Rimisp, a més de col•laboradors externs com José María Caballero o el mateix Anthony Bebbington.

Malgrat que des de RIMISP reconeixen algunes aportacions a l'Informe, com haver inclòs “valuosa informació en forma de taules, figures, mapes, requadres temàtics i de casos”, l'haver considerat “diverses situacions diferenciant nivells geogràfics, i sobretot haver introduït en l'espai com a tema d'anàlisi, en el seu conjunt rep fortes crítiques. Destaquem les següents:

- L'Informe és catalogat com una tornada endarrere respecte a anteriors informes del mateix Banc, particularment els informes de l'any 2006 sobre Equitat i Desenvolupament i el del 2008 sobre Agricultura per al Desenvolupament, en la mesura en que aquest focalitza la seva atenció únicament en el creixement econòmic, tornant a paradigmes totalment antiquats i ignorant o prenent insuficientment en compte altres dimensions de caire social i ambiental.

- Les polítiques que es deriven de l'Informe respecte als espais rurals són considerades insuficients quan no enganyoses i ineficaces. Així, per exemple, pretendre que el simple establiment de llaços de més gran connectivitat urbà-rural (en forma de connectivitat o infraestructura) “generarà les capacitats per al desenvolupament d'aquestes zones és ceguera, no hi ha cap evidència empírica de que això hagi succeït” (Julio Berdegué). Al seu torn, la visió del món rural és molt simplista i sense suficient diferenciació. A més, la divisió entre territoris rurals que tenen possibilitats d'acord d'accedir els mercats, i per tant futur, i els que no ho tenen, on no val la pena centrar atenció, és titllada de “miop”, ja que la realitat és molt més matisada, “i amb inversió, infraestructura, suport a la innovació, desenvolupament social, millors serveis, respecte a la dignitat de les persones i millors governs locals, aquests espais postergats podrien articular-se a l'economia del món a partir de les seves pròpies capacitats.” (Julio Berdegué). Finalment, es valora escèpticament les possibilitats que les ciutats pugui proporcionar a les poblacions rurals desplaçades una millor qualitat de vida.

- La proposta del Banc Mundial d'un creixement desequilibrat però amb un desenvolupament incloent és vista amb preocupació, en la mesura que rarament es produeix això si no que, contràriament, tendeixen a incrementar-se les desigualtats: “No hi ha res que guiat pels mercats garanteixi que un procés inicial desequilibrat no generi les mateixes forces de la persistència o l'agreujament del desequilibri, sinó mitjançant polítiques que regulin les falles del mercat” (Alexander Schejtman)

En el seu conjunt l'article aporta una mirada crítica fonamentada des de les preocupacions per les possibilitats de desenvolupament rural, una perspectiva menyspreada per l'Informe del Banc Mundial.