Las que limpian los hoteles

Un dels reconeixements més gratificants que he rebut en els darrers temps d’activitat política va ser fa unes setmanes, després de publicar un article titulat “Per quan un decret en favor de les cambreres de pisos?”. L’article, en què lamentava que el govern del PP i Bauzá s’haguessin passat la legislatura fent lleis i decrets a mida dels interessos dels grans hotelers, me’l varen agrair treballadores d’arreu de l’Estat en què s’agafaven al peu de la lletra l’encapçalament del text, esperançades perquè a les institucions i als mitjans algú es fes ressò de la seva situació i de la indefensió de les dones que fan neteja als hotels.

I és que el factor humà en la literatura turística, copada pels lobbies i think-tanks de les transnacionals turístiques i hoteleres, com Exceltur o Hosteltur, no es sol preocupar massa de les persones que hi fan feina en el sector. En tot cas si han de dedicar esforços, ho fan a engrandir el (fals) mite de l’hoteler emprenedor, amb postals memorables com la de Barceló amb el machete obrint-se camí a la selva verge de la República Dominicana per aixecar el seu imperi... És fàcil oblidar que l’enlairament de la indústria hotelera mallorquina ha estat possible gràcies a l’explotació tant de la terra com de la gent, primer aquí i després allà, i que com he posat de manifest a altres escrits, el que vivim en els darrers temps sembla en ocasions un dejavú del pitjor del boom turístic dels 60-70, sobretot pel que fa al retrocés en les condicions laborals de tanta gent que a la nostra terra fa feina al món turístic, i especialment a l’hoteleria. Sobretot quan no hi havia ningú que escrivís sobre això, fins ara.

Resulta paradoxal que el toc d’atenció davant aquesta situació, ignorada per uns governants clarament subordinats a les grans cadenes hoteleres i els seus interessos en matèria turística, hagi vengut del Sud. Hom és conscient que Balears és una referència turística mundial, i que el que passa aquí repercuteix via transnacionals arreu d’altres destinacions turístiques del globus, i per això Rel-UITA, la xarxa de sindicats agroalimentaris d’Amèrica Llatina, va encarregar a l’investigador Ernest Cañada, de cara a preparar una campanya mundial sobre les condicions de feina de les dones als hotels, un estudi sobre aquestes a un lloc de referència com és la Platja de Palma, a Mallorca.

Cañada, estudiós de les entranyes del turisme i col·laborador d’altres investigadors illencs com Ivan Murray, Macià Blàzquez o Joan Buades, va entrevistar l’any passat un grapat de cambreres de pisos que varen tenir l’oportunitat de dir la seva, d’explicar en quines condicions treballen i com això afecta a les seves vides... L’estrès i el cansament d’haver de fer fins a vint-i-quatre habitacions al dia; la medicació que sol acompanyar aquestes jornades interminables; les malalties musculars i òssies amb què solen acabar gairebé totes aquestes treballadores... Ara aquests testimonis serviran per conscienciar milions de treballadors i treballadores d’altres regions del planeta que poden tenir en el turisme una oportunitat de desenvolupament o, per contra, de retrocés.

I aquí, el treball de n’Ernest hauria de servir per obrir els ulls i veure que el model social que va de la mà d’aquest model turístic ens llastra en termes humans, i que el turisme, si no va acompanyat de prosperitat compartida, i de dignitat, perquè el volem? ...Enteneu-me: no estic dient que “turisme no”, però evidentment amb això que tenim no anam enlloc, i s’ha de dir per canviar-ho.

Na Dolores, na Isabel, na Maria, na Pepi, n’Emília o na Soledad, fins ara no tenien ningú per contar tot això que viuen, ara ja sí, gràcies a la recerca d’Ernest Cañada i l’interès dels sindicats de països als quals encara miram des de la sobèrbia de qui es creu el centre del món. Ara cal que també, qualque dia, hi hagi un govern que faci lleis i decrets a favor d’aquestes ciutadanes de Mallorca, tan importants com qualsevol gran empresari turístic.

* Podeu trobar els testimonis i una part del treball d’Ernest Cañada, “Las que limpian los hoteles”, al portal de turisme i desenvolupament www.albasud.org.

Article publicat a la revista L’altra mirada (núm. 36, febrer de 2015), publicada a iniciativa de la Fundació Emili Dauder i l’Ateneu Pere Mascaró.