Actua ja per fer front a l'emergència climàtica post-Copenhaguen!

Actua ja per afrontar l'emergència climàtica post-Copenhagen!

21 febrer 2010.

1. Les organitzacions sotasignants estem extremadament preocupades per l'estat actual de les negociacions sobre el clima, ja que plantegen una greu amenaça per a la supervivència del món. Les promeses que van realitzar els països desenvolupats després de Copenhaguen, en el marc del nou Acord de Copenhaguen, són tan limitades que han posat al món en el camí d'un escalfament global de 4 graus Celsius, el que causaria una catàstrofe per a la supervivència humana i el medi ambient mundial. Hem de rebutjar l’Acord de Copenhaguen si el món ha de sobreviure, un acord climàtic global s'ha de basar en un model diferent i ferm sobre el medi ambient, globalment just i que promogui els drets de les comunitats locals i els pobres.

2. Estem especialment preocupades pels intents d'algunes de les parts de danyar o substituir el sistema multilateral i el procés de negociació d'un acord global sobre el canvi climàtic posant al seu lloc un sistema poc transparent i antidemocràtic, on només uns pocs prenen decisions.

3. El sistema multilateral de l'ONU articulat en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), el seu Protocol de Kyoto i el Pla d'Acció de Bali (2007) constitueixen un règim global i la millor possibilitat per a un acord global. Donem suport els seus principis d'equitat i la responsabilitat històrica comuna diferenciada. Cal que això s'instrumenti per fer front al deute climàtic, assolir la justícia climàtica, evitar el desastrós creixement de les emissions i adaptar-se al canvi climàtic. Els drets dels pobles indígenes, les comunitats locals i els treballadors han de ser el centre de la lluita contra el canvi climàtic.

4. Donem suport al procés de dues vies de la CMNUCC per acordar un segon període de compromís del Protocol de Kyoto, realitzar esforços comparables a l'annex I de la Convenció i acordar sobre els cinc temes d'aplicació conjunta a llarg termini (finances, tecnologia, mitigació, adaptació als efectes previstos i visió compartida). Creiem que hi ha hagut un progrés significatiu en les negociacions del CMNUCC, que els informes dels presidents en els dos grups (Kyoto i Acció de llarg termini) hauran de ser la base de les negociacions i que amb bona voluntat podem arribar a una conclusió al desembre de 2010.

5. Rebutgem els intents de soscavar aquest procés multilateral incloent a través de la creació a Copenhaguen d'un petit grup de líders polítics, sense mandat. Rebutgem les seves constants intents, després de Copenhaguen, de marginar i soscavar el procés democràtic, multilateral i incloent. El procés de l'exclusiu petit grup deixa fora a un gran nombre de països, és antidemocràtic i ètic.

6. El fracàs d'aquest procés exclusiu s'observa en les limitacions de l'Acord de Copenhaguen, el que no va ser adoptat per la Conferència de Copenhaguen, sinó del que només es va prendre nota. El xoc entre els processos exclusius i els multilaterals ha conduït al caos i a la confusió a Copenhaguen fins a dos mesos després.

7. Cridem a rebutjar l’Acord de Copenhaguen. En primer lloc, perquè va sorgir d'un procés completament antidemocràtic i poc transparent, procés que no ha de ser legitimat adoptant l'esmentat Acord. En segon lloc, el contingut d'aquest Acord és altament problemàtic i acceptar-ho donaria lloc a una sèrie de problemes greus:

- L'Acord implícitament destrueix el Protocol de Kyoto i elimina les disciplines internacionals de mitigació referides a l'acció dels països desenvolupats. Aquest Acord substitueix el model de mitigació PK (és a dir, adequada vinculació d'objectius nacionals i globals) amb un sistema de promeses de contribucions voluntàries i unilaterals per cada un dels països desenvolupats, eliminant així les disciplines internacionals.

- Les promeses que s'han fet en virtut de l'Acord es mostren en l'Annex I: els països desenvolupats reduirien les emissions només en 13-19 per cent en 2020, partint dels nivells de 1990, en lloc del 40% exigit. Si es tenen en compte les llacunes legals i compensacions, la reducció és molt menor, potser sigui igual a zero. Aquest resultat posa al món en camí d'un desastre d'escalfament global de 4 graus Celsius, segons els estudis recents. És una situació catastròfica que mereix una alerta d'emergència extrema.

- L'Acord també estableix obligacions de mitigació més pesades per als països en desenvolupament que estan en el Pla d'Acció de Bali o en la Convenció, sense cap garantia de finançament ni de transferències de tecnologia que coincideixin amb l'augment de les obligacions.

- L'acord també elimina les posicions i les demandes dels països en desenvolupament en les negociacions multilaterals. Si hi ha acceptació de l'Acord, es podrien limitar o danyar o destruir les posicions dels països en desenvolupament en la CMNUCC.

- L'Acord perjudica les posicions dels països en desenvolupament sobre finançament en la CMNUCC, com ara la demanda que es creï un Fons Multilateral pel Clima regit per la Conferència i que s'atorgui finançament anual de centenars de milers de milions de dòlars anuals sigui addicional, no generi deute i sigui finançada principalment per fons públics.

- L'acord estaria en contradicció amb molts dels principis (incloent l'equitat i la responsabilitat comuna i diferenciada) i les disposicions de la Convenció (inclosos els Articles sobre finances i tecnologia, així com l'article 4.7). Canviaria de forma radical i negativa l'equilibri de drets i obligacions entre els països desenvolupats i països en desenvolupament en la CMNUCC.

- Instem a que s'adoptin mesures urgents per posar novament en marxa les negociacions i accions sobre el clima, incloent:

(a) Tots els països han d'afirmar que les negociacions sobre el clima es realitzaran en el procés multilateral, és a dir, de la CMNUCC. Aquest procés ha de ser recolzat plenament per tots i no ser perjudicat per cap país.

(b) La CMNUCC haurà de tornar a convocar ràpidament els seus dos Grups de Treball sobre Cooperació a llarg termini (AWG-LCA per la seva sigles en anglès) i Protocol de Kyoto (PK), que han de reunir-se tan sovint com sigui possible abans de la COP a Mèxic el desembre de 2010. La base de les negociacions han de ser els informes dels grups aprovats a Copenhaguen i les propostes de les Parts.

(c) El procés de dues vies dins de la CMNUCC s'ha de mantenir, amb el grup KP negociant els compromisos de l'Annex I en el segon període del Protocol de Kyoto, i el grup LCA ha de continuar amb els seus 5 temes d'acord amb el mandat del Pla d'Acció de Bali.

(d) L'Acord de Bali per a la mitigació s'ha de mantenir, amb les parts de l'Annex I al PK per crear nous compromisos vinculants a mitjà termini (fins a 2020 o 2017) en el seu conjunt i en els compromisos individuals en un 2on. període del Protocol de Kyoto, mentre que els EUA fan compromisos comparables en la Convenció a través d'una decisió o un altre instrument, i els països en desenvolupament adopten les mesures de mitigació permeses per les finances i la tecnologia, que estan subjectes a MRV (mesurables, comunicables i vulnerables).

(e) Seran formulades accions d'adaptació a una nova i enfortida estructura en la Convenció, amb els fons adequats.

(f) Ha d’organitzar-se una adequat finançament a través d'un Fons en la Convenció amb governabilitat democràtica a la Conferència de les Parts i amb fons suficients per a la mitigació, adaptació i creació de capacitat, amb fons addicionals sobretot del sector públic o contractat pel sector públic, que no generin deute per als països en desenvolupament.

(g) Ha de ser establert per les autoritats competents un mecanisme tecnològic efectiu per abordar els temes clau de transferència de tecnologia, incloent el tema de Drets de la Propietat Intel.lectual i models apropiats d'I+C que contribueixin a augmentar l'accés de els països en desenvolupament a una tecnologia assequible.

(h) Sobre la visió compartida, un objectiu a llarg termini com 1,5 o 2 graus o una retallada de les emissions mundials d'aquí a 2050, s'ha de fer en el context d'un marc d'equitat en relació als esforços de mitigació de els països desenvolupats i en desenvolupament, amb compromisos específics dels països desenvolupats de proporcionar les finances i la tecnologia als països en desenvolupament perquè els seus esforços siguin possibles.

(i) El lideratge de l'ONU ha de reafirmar la primacia, la legitimitat i l'eficàcia de la CMNUCC i el sistema multilateral, defensar els principis d'equitat i no discriminació i no adoptar mesures o crear altres institucions que atempten contra el que s’ha esmentat anteriorment. El secretariat de la CMNUCC també ha d'actuar dins dels seus límits i mandat i no promoure o facilitar l'Acord, l'estatus del qual està fora de la CMNUCC, sinó que també ha d'actuar de manera imparcial en facilitar les negociacions. La selecció d'un nou Secretari Executiu de la CMNUCC s'ha de basar en la reafirmació de la primacia del procés multilateral obert i en l'elecció d'una persona que estigui compromesa tant amb el medi ambient i com amb el principi d'equitat.

(j) En tot el procés i els seus resultats, ha de ser central el reconeixement del deute climàtic, l'operativitat de la justícia climàtica, els drets dels pobles indígenes, comunitats locals, agricultors i persones que treballen, així com els drets de la Mare Terra. Ens comprometem a intensificar les activitats sobre la base d'aquests principis i fem una crida a la societat civil, moviments socials, governs i organitzacions nacionals, regionals i internacionals a unir-se a nosaltres en aquest moviment per aconseguir un resultat exitós aquest any.

(k) També donem suport als esforços i les oportunitats per promoure els punts anteriors i activitats. Una excel.lent oportunitat serà la Conferència de Cochabamba sobre el Canvi Climàtic i Drets de la Mare Terra, l'abril de 2010.

¡Fem una crida a una gran mobilització mundial per la Justícia Climàtica el dia 22 d'abril, declarat a les Nacions Unides el Dia de la Mare Terra!

Aquesta declaració ha estat formulada i/o recolzada per les següents organitzacions: veure aquí.