Turisme: Noves formes de colonització vs. Turisme Responsable

Presentació del Dossier, per la Redacció de Pueblos:

La indústria del turisme s'ha anat estenent i internacionalitzant en els últims anys a un ritme vertiginós entre els habitants dels països més desenvolupats. Si abans era un luxe a l'abast dels més privilegiats, les companyies low cost (hotels, transports, etc.) han estès aquest "plaer" (i a la vegada han generat aquesta necessitat) a les classes mitjanes. Les grans companyies hoteleres han llançat els seus hams de tal manera que ens hem deixat atrapar per les seves "impressionants ofertes". És el sector global per antonomàsia que ha aconseguit que viatgem a les terres més remotes, però això no significa, en la majoria dels casos, que estem coneixent altres cultures, altres formes vida. Una persona que viatja d'Espanya al Carib, per exemple, passarà la major part del seu temps en un resort construït, segurament, amb capital espanyol, i conviurà amb altres ciutadans europeus que no tenen gran interès per saber què passa més enllà dels murs del seu hotel.

De l'altre costat d'aquest mur hi ha la població autòctona que, malgrat el que se'ls va prometre quan es construir aquestes impressionants instal.lacions, no han aconseguit majors nivells de desenvolupament per a la seva comunitat. És possible que algun familiar treballi per a aquesta transnacional, però amb salaris molt baixos. Els grans capitals no repercuteixen en el seu entorn, sinó en la butxaca dels grans empresaris. La qüestió no només és que els beneficis no repercuteixin en aquestes comunitats, si no que en moltes ocasions els seus entorns estan sent degradats per unes construccions que no respecten el medi ambient.

A aquest fenomen els experts l'anomenen la "turistització" del Sud, que és una altra via per al saqueig dels recursos d'aquests països en un món globalitzat. El més curiós és que les empreses turístiques tenen una bona premsa, no som conscients dels seus efectes socioeconòmics nocius per als territoris en els quals s'assenten.

Enfront aquest turisme globalitzador i neocolonizador està sorgint una altra forma de viatjar, el Turisme Comunitari i Responsable. El turista s'acosta de veritat a la cultura, a la forma de vida de la zona a la qual viatja, sobretot a comunitats indígenes que gràcies a aquest tipus de turisme estan veient diversificats els seus recursos, fins ara dependents de l'agricultura i/o la ramaderia. Perquè aquest tipus de turisme segueixi sent beneficiós per a les comunitats autòctones ha de preservar-se com a una activitat no massiva ni entrar en mercats de competència internacional, si no que ha de seguir sent gestionat per les pròpies comunitats i els turistes han de viatjar amb una mirada i una actitud diferent, no buscant només la comoditat i el plaer.

Continguts del Dossier:

El Dossier compta amb les col.laboracions de Rodrigo Fernández Miranda, membre de Consume Hasta Morir i Ecologistas en Acción, que presenta les característiques dominants de la indústria turística global; Jordi Gascón, coordinador d'Acció per un Turisme Responsable, qui analitza a partir del cas de la transnacional Sol Meliá què encobreixen en realitat les polítiques de Responsabilitat Social Corporativa; Macià Blázquez, membre del Grup de Recerca en Sostenibilitat i Territori - GIST de la Universitat de les Illes Balears i President del GOB, sobre les formes d'acumulació del capital hoteler balear al Carib i Amèrica Central; Ernest Cañada, coordinador de Alba Sud, sobre les aportacions i reptes del Turisme Comunitari a l'Amèrica Central, i finalment Kenneth K. Oder, director executiu de Climate XLAfrica, que analitza a partir del cas de Kenya les relacions entre gènere i turisme en un context marcat pel canvi climàtic.

Podeu accedir a la Revista punxant aquí