27-04-2017
Espoli dels territoris garífunes a Hondures: Impactes de l'extractivisme i l'expansió turístic
Nou informe de Giorgio Trucchi publicat per Alba Sud en què es documenten dos casos de conflictes per processos de despossessió territorial vinculats a la inversió turística a comunitats dels pobles garífunes a Hondures.
El més recent informe de Global Witness, Hondures: el lloc més perillós per defensar el planeta (Londres, 2017), posa en evidència com els alts nivells de violència contra els qui defensen la terra i els béns comuns –123 activistes assassinats en els últims set anys i més del 90% per cent d'aquests crims ha quedat en la impunitat– són conseqüència directa d'un còctel letal on es combinen corrupció generalitzada, interessos del gran capital nacional i internacional, col·lusió de membres de la classe política i funcionaris públics, absència del dret a la consulta prèvia, lliure i informada de les comunitats i impunitat.
La persecució i assassinat d'activistes –assenyala l'informe– està arrelat en la cobdícia corporativa i la implementació d'un model de "desenvolupament", que està basat en l'acaparament de terres i territoris i el saqueig dels béns comuns, mitjançant la proliferació de projectes miners, energètics, turístics i agroindustrials. Organitzacions socials hondurenyes assenyalen que al país ja hi ha 714 projectes extractius i calculen que entre el 30 i 35% del territori està concessionat. A això se li afegeix la falta de voluntat política del govern i la influència excessiva de les elits econòmiques nacionals, perquè no es proporcioni una protecció real i efectiva a les i els activistes ambientals, deixant-los exposats a la persecució, repressió i mort violenta. L'accelerada privatització dels serveis bàsics, la terciarització de les funcions de l'Estat i la precarització del mercat laboral tanquen aquest nefast cercle.
En aquest informe de Giorgio Trucchi publicat per Alba Sud s'analitzen dos casos de conflictes per processos de despossessió territorial. El primer aborda la dramàtica situació que viuen els habitants de la comunitat garífuna de Barra Vieja, al litoral atlàntic hondureny, contra els que l'Estat ha desencadenat una persecució judicial ferotge. La comunitat afirma que darrere de tot plegat estaria l'interès del capital nacional i transnacional –en aquest cas de l'associació públic-privada DTBT, propietària del mega complex turístic Indura Beach and Golf Resort– pel territori i les platges on sorgeix la comunitat, que podria esdevenir una possible destinació turística amb alt valor afegit. El segon cas s'enfoca en l'accelerada pèrdua de territoris ancestrals de les comunitats garífunes situades al llarg de la Badia de Trujillo, a la zona oriental del litoral atlàntic d'Hondures. Aquí, la venda il·legal de terres situades dins el perímetre del títol comunitari per a la comercialització de lots i la construcció d'habitatges amb finalitats turístiques ha vingut retallant drets fonamentals de les comunidades. Ambos casos són paradigmàtics de la situació de disputa que s'està vivint actualment al carib hondureny.
Es pot descarregar l'informe fent clic aquí.
Aquest informe, acompanyat d'un pròleg d'Ana Ortega, docent i investigadora hondurenya, ha estat realitzat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona a través del Programa Barcelona Solidària en el marc del projecte «Turisme responsable, drets humans i treball decent» convocatòria 2015 executat per Alba Sud.
Notícies Recents
-
World Travel Market: de què parla el sector turístic?
Notícies Generals | 21-11-2024 -
Margalida Ramis: “No ens molesten els turistes, el malestar ve de la turistificació”
Notícies Generals | 19-11-2024 -
Propostes per al disseny de polítiques públiques de turisme popular
Notícies Generals | 14-11-2024 -
Pamela Friedl: rememorar la història del barri Mugica a través del turismo
Notícies Generals | 13-11-2024 -
Turisme en clau territorial: memòries, resistències i disputes
Notícies Generals | 12-11-2024 - | Arxiu de notícies »