Taller sobre turisme i sectors populars

Els estudis turístics han centrat el seu interès en els serveis adreçats a classes mitjanes i altes. Les formes com les classes populars accedeixen i gaudeixen de serveis i espais de turisme i oci han quedat invisibilitzades a la literatura acadèmica. No obstant això, són sectors socials que també es desplacen per motius de recreació, en nombre molt considerable, i amb repercussions econòmiques, socials i polítiques als llocs de destinació.

Excepte el cas del turisme social (en el qual el turista és només un usuari d'un servei organitzat de forma verticalista), l'oci turístic dirigit i/o gestionat pels sectors populars ha estat poc analitzat. Es tracta d'un fenomen invisibilitzat i poc entès, especialment quan aquest oci turístic és autorganizat o sorgeix d'empreses poc capitalitzades. Ni l'acadèmia ho ha estudiat de forma sistemàtica, ni les polítiques públiques li han prestat una especial atenció. I, no obstant això, a més de mobilitzar considerables contingents humans arreu del món, el seu impacte és rellevant: a través seu s'han recuperat i dinamitzat pobles que tendien a l'abandonament per la migració rural, s’ha facilitat esbarjo a àmplies majories de població, i s’han generat dinàmiques econòmiques més redistributives que altres formes de turisme.

Intervenció de Claudio Milano.

D'altra banda, hi ha un volum substancial de recerca que ha analitzat com el turisme afecta negativament el modus vivendi dels sectors populars; per exemple, desposseint dels seus espais agraris (com a resultat de l'increment del preu de la terra i l'aigua) o dels seus habitatges (gentrificació de zones urbanes). Però molt poca fa referència a l'expulsió d'espais i infraestructures recreatives per a destinar-los a un turisme de més capacitat adquisitiva. I no obstant això, és possible identificar com diferents polítiques turístiques han suposat l'expulsió o marginació dels sectors populars dels seus espais (platges, places, ...) o propostes d'oci (festivitats, etc.), en una mena de "gentrificació vacacional".

Taller

El passat 3 d'agost a la seu de l’Escola de Turisme Ostelea, a Barcelona, ​​va tenir lloc un taller organitzat en el marc del projecte Turisme i classes populars. Alternatives d'oci autorganizat, executat per la Xarxa de Consum Solidarii, l'Observatori de l'Alimantació (ODELA) i Alba Sud, en col·laboració amb el Fòrum de Turisme Responsable, i el suport de l’Ajuntament de Barcelona a través de la convocatòria general de subvencions 2017 per a projectes, activitats i serveis de districte i de ciutat.

Intervenció de Raü H. Asensio.

Aquesta activitat, de caràcter tancat, i en què van participar una dotzena d'investigadors i docents universitaris, pretenia reunir diferents especialistes que estan treballant en el tema, per tal de poder compartir les seves investigacions i identificar característiques i processos compartits que ajudin a avançar en una anàlisi acadèmica d'aquests fenòmens, així com les causes de la seva invisibilització.

Després d'una primera exposició dels objectius del taller i de la línia d'investigació a càrrec dels responsables projecte, Jordi Gascón i Ernest Cañada, va donar inici la sessió organitzada en dos blocs de discussió, un sobre experiències de turisme organitzat per part de sectors populars i realitzat o dirigit a aquest mateix grup de població, i el segon bloc sobre els processos en els quals el turisme hegemònic esdevé un factor d'expulsió dels espais d'oci populars.

La primera a intervenir va ser Beatriz Pérez Galán, professora de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED, Madrid), amb una ponència sobre turismes indígenes a Amèrica Llatina i l'experiència del programa Tupananchis, desenvolupat a la regió de Cusco al Perú, a el marc d'un programa de turisme social impulsat per la Direcció Regional de Turisme. A continuació, Raül H. Asensio, investigador de l'Instituto de Estudios Peruanos - IEP, a Lima, va analitzar l'experiència del desenvolupament turístic de circuit curt a Valle Sur de Cusco, Perú. En tercer lloc, va intervenir Jordi Gascón, professor a la Universitat de Lleida, que va presentar una investigació sobre el turisme d'èxode, impulsat pels moviments de retorn periòdics, de migrants al nord de Teruel, Espanya. Per finalitzar el bloc, Ernest Cañada, investigador i coordinador d'Alba Sud, va exposar un estudi sobre experiències de turisme comunitari dirigit cap a sectors de classe mitjana i baixa a Nicaragua i El Salvador.

Intervenció d'Andrés Antevi.

A la segona part del taller, Claudio Milano, professor de l'Escola de Turisme Ostelea, va compartir la seva investigació sobre les disputes generades al voltant de la Festa del Cranc al Nord-est brasiler. I va finalitzar Andrés Antevi, investigador del Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona, amb una reconstrucció històrica de les formes d'oci popular desenvolupades al barri de la Barceloneta a Barcelona i els conflictes creixents pel procés de despossessió i expulsió dels sectors populars d'aquest veïnat i dels seus espais d'oci per efecte de la turistització creixent.

El taller va finalitzar amb una discussió oberta per identificar processos i dinàmiques comuns entre les diferents experiències exposades. Aquesta activitat va ser concebuda com l'inici d'un procés d'anàlisi i reflexió conjunta que culminarà amb un llibre col·lectiu que publicarà Alba Sud Editorial a finals de l'any 2018.