Contacto Boletín

Actualidad Alba Sud | Territorio y recursos naturales

16-04-2010

La maldición de la abundancia, entrevista en vídeo a Alberto Acosta

Alberto Acosta, ex-ministre de Mines i Energia i ex-president de l'Assemblea Constituent de l'Equador i actualment professor-investigador de FLACSO repassa en una entrevista realitzada per Ernest Cañada algunes de les conseqüències dels models extractivistes.

Alberto Acosta (Quito, 1948) és economista i professor-investigador de la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales - FLACSO Equador. Ha estat un dels intel.lectuals que més clarament ha analitzat el impacte negatiu dels models de desenvolupament basats en l'extracció i explotació dels recursos naturals a Amèrica Llatina, i en especial a l'Equador. La seva veu i anàlisis han contribuït a enfortir els moviments socials crítics amb l’extractivisme, tant en la seva versió tradicional de dretes, com en la dels recents governs d'esquerres a Amèrica Llatina.

Entre gener i juny de 2007 va ser Ministre de Mines i Energia al Govern de Rafael Correa, càrrec que va deixar per assumir la Presidència de l'Assemblea Nacional Constituent, en ser elegit com l’assembleista que va obtenir major quantitat de vots. El juny de 2008 va renunciar a aquest càrrec per desavinences amb el govern de Correa davant la seva negativa a estendre el període de sessions de l'Assemblea i la forma de conduir el procés d'elaboració de la nova Constitució.

Entre les seves obres destaca: La deuda externa. Una historia de la deuda ecuatoriana (1994), El estado como solución (1998), Breve historia económica del Ecuador (2001), Desarrollo Glocal con la Amazonía en la mira (2005), La maldición de la abundancia (2009).

En aquesta entrevista de 9 minuts Alberto Acosta parla de les conseqüències dels models extractivistes i en particular del impacte de la mineria i el petroli, sense defugir els qüestionaments a una esquerra que des del govern ha optat per donar continuïtat d’una o altre manera aquest model de desenvolupament.

L’entrevista va ser realitzada a Quito per Ernest Cañada el febrer de 2009 durant la preparació del documental Extraient vida. Resistència indígena a l'explotació de recursos naturals a l'Equador, una producció d’ALBA SUD realitzada per Mariona Ortiz i el mateix Ernest Cañada per a ACSUD Las Segovias País Valencià que s'estrenarà el proper 7 de maig de 2010 en el marc de la 3 ª Mostra Itinerant de Cinema i Vídeo Indígena. La imatge de tots els pobles, organitzada per aquesta organització.

Comentarios

 

Antes de la extración petrolera en Ecuador, el país era netamente agrícola, sin estar a la cola, el cafe, cacao, o banano era los productos estrella, a partir de la extraccion del crudo, en lugar de peldañar, suele dañar la economía de este terruño, la razón fundamental es la corrupción y la corruptela de los mal denominados "dueños de la patria", a partir de allí han empobrecido a Ecuador, más aún en la denominada década negra( los 90), donde políticos, y politiqueros, saquearon, despifarraron los bienes del estado, hasta la actualidad, no han recibido un catigo justo, y este es el otro problema: que no disponemos de una justicia, jueces corruptos, que trabajan en beneficio de los suyos, es lamentable, cada vez que recuerdo lo sucedido: siento indignacion e impotencia, de ver a estas personas con desverguenza. Alberto Dahik, César Verduga, Jamil Mahuad, Abdala Bucaram, Lucio Gutierrez,entre otros, no son merecedores de ser ecuatorianos, protagonistas de la mayor corrupcion de todos los tiempos, quedan impregnados en la historia negra de la patria, mientras no existan escuelas de ética y moral, este cancer seguira allí.

Quiero pensar, aunque me cuesta creer que este mal va a desaparecer, espero equivocarme, pero la historia sé que me dará la razón, ya saldrán más casos de corrupción con Rafael, pero me pregunto: ¿acaso hay justicia en mi país? Yo mismo me respondo: NO, la justicia es para los que roban una gallina, quizá por necesidad, mientra ellos se refunden en la cárcel , los verdaderos peces gordos llenan sus bolsillos y huyen como ratas, cien años de soledad le queda corto ante este cáncer, pudiera escribir foliosy libros, y siempre me faltarían adjetivos para describir a estos caballeros negros.

Estos son los molinos de vientos del siglo XXI con los que hay que luchar desde cualquier lugar, y en primer lugar son esos pobres niños a quienes hay que inculcar los valores de ética, moral, respeto,allí hay que trabajar más que nunca con ímpetu, sabiduría. Se explotan nuestros recursos naturales, los cuales no se repanten de manera equitativa, o si: 2 para tí 3 para mí, 4 para él y nada más. ¿Dónde está el civismo que tanto hablaba Jaime Roldós? Todo es una treta, una farsa, son falasias en grandes cantidades, que a lo mejor junto con el petróleo podamos exportar.

Reciba un saludo Sr. Acosta.

Rumpanchi Gonzol - 18-04-2010