Desmercantilitzar y colectivizar: propuestas para repensar el turismo

(article disponible només en català)

Finals d’octubre 2023, diferents moviments socials de Mallorca han organitzat una contra cimera a la reunió informal dels ministres europeus de turisme a Palma amb l’objectiu d’obrir un espai de debat sobre el model turístic Balear i per donar veu a la societat que se veu afectat pel desenvolupament turístic. El dissabte, 28 d’octubre, es realitzen vàries taules redones amb diferents temàtiques i la seva relació amb el turisme com canvi climàtic; transport i megacreuers; precarietat laboral; gènere, migració, racisme i prostitució i espai públic, habitatge, veïnatge i quotidianitat.

Aquí resumeixo algunes conclusions centrals del debat sobre canvi climàtic i turisme. A la taula rodona sobre turisme i canvi climàtic participen Joan Buades, Macià Blázquez, Sarah Oppenheimer i jo mateixa, Nora Müller per debatre sobre la relació bidireccional entre canvi climàtic i turisme. En Joan Buades obre el debat amb dades reveladores sobre com el turisme contribueix al canvi climàtic i com el turisme se veurà afectat pel canvi climàtic. Macià Blázquez explica la aposta Balear per un model de turisme de luxe com a una de les apostes institucionals per afrontar els conflictes que sorgeixen a la societat Balear envers el turisme i subratllar l’increment de desigualtats socials que això implica. Na Nora Müller es centra, en qüestionar respostes hegemòniques i institucionals als impactes negatius del turisme i esbossar alternatives emancipadores basades en el col·lectiu i la proximitat per tal de repensar el turisme. Finalment, Sarah Oppenheimer advoca per les energies renovables i la eficiència energètica com a punt clau en una transició menys contaminant i amb menys impactes ambientals per fer front al repte del canvi climàtic.

La relació bidireccional entre canvi climàtic i turisme

Joan Buades ens mostrà les dades sobre el canvi climàtic i les relacionava amb el turisme en referència a un informe redactat per ell i publicat a Alba Sud, que ja l’any 2012 alertava de l’impacte del canvi climàtic al turisme en la mediterrània. Tres variables es veuran afectades pel canvi climàtic que tenen relació i impacte directe sobre el turisme: les temperatures, les precipitacions i el nivell de la mar. En primer lloc, les dades científiques demostren que l’escalfament global actual mitjà és d’1,2ºC. Això també implica que hi ha regions amb un escalfament major i altres menor a la mitjana d’1,2ºC. De fet, la Mediterrània es considera una de les zones zero del canvi climàtic, vol dir, més afectat, i s’estima que supera la mitjana per un 20 %, com ens explica Joan Buades. No obstant això, per quedar dins un espai operatiu i segur, la comunitat alerta que la temperatura no ha de pujar més d’1,5ºC fins 2050 respecte als principis de la industrialització a mitjans del segle XVIII i el mediterrani està lluny de mantenir-se en aquest espai segur. De fet, la ONU alerta que les accions de lluita contra el canvi climàtic són insuficients i es pronostica un escalfament d’entre 2,5 i 2,9ºC pel segle XXI.

En segon lloc, el canvi del clima també impacta sobre les precipitacions i càlculs per Catalunya demostren una minva de precipitacions del 45 % a la primavera i un 75 % a l’estiu, mentre que les conques Balears, excepte la de Formentera, estan en prealerta a mitjans de l’octubre del 2023. Finalment, la variable del nivell de la mar és la que menys es coneix. Tot i que s’estima una pujada de la mediterrània d’un metre fins l’any 2100, afectant els aeroports de Palma i Barcelona com també zones turístiques de massa com s’Arenal, Magaluf o San Antoni de Portmany. Aquestes tendències s’accentuen amb major pujada de les temperatures. Amb un escalfament de 4ºC l’impacte sobre els recursos hídrics i el nivell de la mar seran majors implicant major risc d’inundació per assentaments humans costers.

En concordança amb això, el Joint Research Centre (JRC) acaba de publicar un informe per a la Comissió Europea en el qual analitzen l’impacte de l’increment de la temperatura en la demanda turística europea (Matei et al., 2023). Conclouen que, els territoris insulars i costers seran els més afectats per l’augment de la temperatura esperada, tant en el nord com en el sud d’Europa. Així, es pronostica que el major increment de la demanda turística Europea l’experimentaran les Illes Walises i la major baixada les Illes Gregues. En general, se veurà un increment de demanda turística pels països nòrdics i una disminució pels països mediterranis que s’accentua amb major escalfament, amb altres paraules, el mediterranis es “saheleritzarà” mentre el nord d’Europa es “mediterranitzarà”. A més, el canvi climàtic també afectarà la temporada turística i s’espera el major increment de demanda turística pel mes d’abril i la baixada més notòria pel mes de juliol.

Evolució prevista de la demanda turística regional europea per a tots els escenaris d'escalfament global, en comparació amb 2019 en termes percentuals.

Font: Matei et al. 2023: 22. 

La contribució del turisme al canvi climàtic és d’un 8% de les emissions global de GEH (Lenzen et al. 2018), que s’explica bàsicament per la dependència del turisme dels combustibles fòssils utilitzats al transport aeri que és responsable d’un 59-97% de la petjada de carboni causat pel turisme. Buades alerta que l’aviació és la forma més injusta de viatjar donat de que només l’1% de les persones causen el 50% de les emissions globals del transport aeri. Això explica també perquè la petjada de carboni d’un turista (incloent visitant d'un dia) en comparació amb un resident és fins a vuit vegades majors, segons un estudi per la ciutat de Barcelona (Rico et al., 2019). El 96% del qual s’explica per l’arribada en avió. D’aquesta manera, en Buades qüestiona el dret al turisme i conclou que “cuidar el clima també es una manera de treballar la recuperació amb el sud i de fer que aquest planeta pugui ser habitable per tota l’espècie i no només pels privilegiats que som nosaltres”.

Alternatives hegemòniques

Les respostes hegemòniques i institucionals que es presenten davant l’escenari del canvi climàtic són, entre altres, la diversificació del turisme cap al turisme cultural i turisme basat en la natura, la desestacionalització, el turisme de qualitat o de luxe, i el turisme sostenible. Tal com es pot observar en el cas de les Balears, l’aposta per la diversificació turística implica l’expansió del turisme a tot el territori illenc i per tant, incrementa la petjada ecològica del turisme en aquest indret. L’any 2004 la petjada ecològica balear era de 15 arxipèlags, 4 dels quals corresponen al turisme i 3 al sector de l’aviació (Murray, 2012, citat a Tot Inclòs). En conseqüència, els impactes negatius s’agreugen i provoquen malestars socials, com es comprova amb manifestacions, per exemple a Palma l’any 2017 “Fins aquí hem arribat” i la més recent en octubre 2023 “Menys turisme, més vida”.

La desestacionalització s’ha presentat com una solució per disminuir la pressió turística durant la temporada alta i augmentar l’activitat turística en la temporada baixa. La realitat, però, ha estat augmentar el turisme al llarg de tot l’any, agreujant l’impacta climàtic i les contestacions socials. En un escenari de canvi climàtic, com bé demostra l’informe de la JRC, la desestacionalització com es plantejava serà una realitat per les Illes Balears, amb una disminució de la demanda turística els mesos d’estiu i un augment per primavera i tardor.

El turisme de luxe, en el cas Balear, és una aposta que es proposa com a fórmula de decreixement turístic, però mantinent i fins i tot augmentat els guanys turístics. Segueix una lògica de reproducció del capital, amb la tendència d’augmentar les desigualtats socials, com ens ho explicà en Macià Blázquez durant la seva intervenció. Per una banda, té una petjada major explotant recursos de manera individualista, com l’aigua per piscines, el territori per xalets sobredimensionats o els combustibles fòssils per alimentar jets privats o iots. De fet, l’aeroport de Palma ocupa la primera posició a nivell espanyol en tràfic d’avions privades, amb un vol cada 50 minut de mitjana. Per altra banda, el turisme de luxe crea espais individuals i privatius, per exemple als xalets de segones residències a espais naturals i rurals o l’oferta d’oci exclusiu com quiosquets amb gandules a les platges. La privatització i individuatzió inhibeix altres usos d’aquests espais com també l’accés per a les majories socials, lo que implica una “gentrificació verda” (Artigues i Blázquez, 2016; Checker, 2011).

Blue Marlin Cala Jondal Ibiza. Preu per gandula: 100,- €/dia amb consumpció mínima de 500 €.  

Font: Rafael Giménez i Capdevila, 2023

Finalment, el turisme sostenible es proposa com una solució per fer front als impactes ambientals i ecològics del turisme, mentrestant presenta greus contradiccions com l’enorme demanda de combustibles fòssils per l’aviació, que a més a més es fortament desigual, com hem vist a dalt. Per tant, el turisme sostenible es podria interpretar com solució espai-temporal a la sobreacumulació de capital i l’expansió a nous territoris i esferes, tal com qüestiona Robert Fletcher (2011; 2019): “Sustaining tourism, sustaining capitalism?”.

Transformació del turisme en clau de proximitat

S’obre així un espai de disputa dels turismes de proximitat (Díaz-Soria i Blanco-Romero, 2023; Cañada i Izcara, 2021). Entès com activitats turístiques que es realitzen a un distància geogràfica propera redueix l’impacte climàtic del turisme que s’explica majoritàriament pel transport en avió. D’aquesta manera, els turismes de proximitat també responen a la desigualtat inherent al transport aeri (Buades, 2012). No obstant això, els turismes de proximitat no necessàriament presenten una solució als conflictes ambientals i socioeconòmics relacionats amb el turisme. Si segueixen les mateixes lògiques de mercantilització i privatització també degraden el medi ambient i afavoreixen la desigualtat social. Com s’ha vist en el temps de post-pandèmia, l’augment de la pressió humana a espais naturals ha provocat problemes en forma de brutícia i saturació (McGinlay et al., 2020), o l’augment de piscines privades a les quals només poden accedir certs grups socials. La individuació i privatització que això implica, però, no contribueix a una transformació emancipadora i socioambiental justa del turisme. La mercantilització, també del turisme de proximitat, implica homogeneïtzació i estandardització dels destins causant la pèrdua d’identitat sociocultural o una creixent dependència socioeconòmica en societats turistitzades.

Així doncs, proposo centrar el debat sobre un nou model turístic en la desmercantilització i organització col·lectiva del turisme que promou la justícia social i redueix els impactes ecològics dins els límits planetaris. Cal estar atenta, perquè l’autoorganització de a baix no garanteix justícia, sostenibilitat i democràcia, com ens alerten Gonzáles-Reyes i Almazán (2023), però articula una diversitat d’opcions d’organitzar la satisfacció de necessitats humanes, com el turisme, entès com a activitat de descans, recreació i coneixement. El debat sobre un turisme desmercantilitzat i col·lectiu, també implica fer les vides i espais quotidians en proximitat més amables, per una banda, per reduir la “necessitat” de fugir de les rutines diàries, i per altra, per garantir l’accés a espais d’esbarjo de tots els grups socials. Un turisme desmercantilitzat, col·lectiu i basat en la proximitat promou la creació de relacions duradores i compromeses amb els entorns quotidians, societats i territoris de visita, contraria a la alienació de la producció capitalista de les destinacions turístics. És més, la proximitat facilita una organització col·lectiva del turisme basat en les necessitats dels humans i territoris on es realitza (Müller et al., 2022).

Transport públic a Cap de Formentor

Font: Consell de Mallorca. 

Calen dues reflexions finals. En primer lloc, la desmercantilització del turisme en base a la proximitat i l’accés per àmplies majories requereix polítiques públiques per garantir-lo, tal com ho proposen Cañada, Izcara i Valls (2023) al nou informe d’Alba Sud sobre els turismes de proximitat en diferents àmbits. No obstant això, les polítiques públiques que promouen els turismes de proximitat presenten les seves pròpies contradiccions i de vegada contribueixen i faciliten la mercantilització i privatització. Per exemple, la declaració pública de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni de la Humanitat contribueix a la mercantilització de la natura per fins turístics, mentre que promou i facilita l’accés a aquest espai com a activitat de turisme de proximitat amb la restauració i el manteniment de la travessia (Müller, 2023). Un altre exemple seria la instal·lació de transport públic per arribar al far de Formentor per fer front a la seva saturació turística. Es garanteix l'accés públic per diversos grups socials, però també es facilita la privatització dels beneficis en el pàrquing de la platja de Formentor explotat per l’hotel, o el valor de les finques privades a la península que obtenen més exclusivitat i privacitat (García, 2023). Amb això no vull dir que aquests serveis públics no siguin necessaris, però indicar les contradiccions que tenen inherents i que hem de tenir present quan debatem sobre la transformació del turisme en clau de proximitat.

La segona reflexió que trobo necessari és la dificultat d’incloure s àmplies majories en el debat col·lectiu sobre la re-organització del turisme perquè contribueixi a la transformació socioecològica. En les taules redones de la contra cimera i també dins el públic ressaltà la manca de participació de persones i col·lectius directament implicats en l’activitat turística, com les treballadores i els treballadors en la taula redona sobre precarietat o les prostitutes en el debat sobre gènere, migració, racisme i prostitució. Cal pensar en fórmules factibles per incloure les àmplies majories en els debat actuals

En resum, repensar el turisme i el seu model en les societats turistitzades en clau post-capitalista suggereix un turisme basat en: a) la proximitat i el compromís social, ecològic i econòmic; b) l’aprenentatge i l’educació sociocultural i pràctic i c) l’organització col·lectiva i diversa. En aquest debat cal tenir present les contradiccions que s’hi poden presentar.