Estudio sobre la comercialización del turismo rural comunitario entre las agencias de viaje catalanas

(nota informativa solo disponible en catalán)

El passat 13 d’octubre les estudiants de l’Escola Universitàries de Turisme i Hoteleria de Barcelona (CETT-UB), Aurelie Cerdán i Marta Villalta, van defensar el seu treball de final de grau, “El turisme rural comunitari i les agències catalanes”, tutoritzat per Ernest Cañada, coordinador d’Alba Sud.

L’estudi s’inicia amb una descripció i caracterització del Turisme Rural Comunitari, aprofundint en els seus conceptes més teòrics, fent una una extensa revisió bibliogràfica sobre el tema i identificant els principals atributs del Turisme Rural Comunitari i els impactes que comporta el seu desenvolupament. Així mateix s’ha aprofundit en la literatura sobre la comercialització del turisme rural comunitari. En la segona part de l’estudi l’atenció es focalitza en les dificultats i limitacions que en aquests moments troben les agències de viatge catalanes especialitzades en producte propi emissor per comercialitzar el turisme rural comunitari.

Metodologia

Per tal d’identificar els obstacles als quals s'enfronten aquestes agències s'ha realitzat un primer estudi teòric i i s'han dut a terme una sèrie d’entrevistes semiestructurades. Per a això s'ha posat especial cura en l'elecció de la mostra de l'estudi fixant uns criteris de selecció de les agències catalanes seleccionades. Així la selecció es va dur a terme en diferents etapes:

• Preselecció: es va realitzar basant-se en la recerca per Internet d'agències catalanes gràcies a les paraules clau "turisme sostenible", "turisme responsable", "turisme comunitari", "turisme rural comunitari" i "turisme alternatiu". També es va preseleccionar a totes aquelles agències que van assistir al Workshop sobre TRC organitzat per Alba Sud i el CETT-UB l’any 2013, considerant la seva presència com clar signe d'interès. Es va preseleccionar així mateix a les agències emissores membres de ACAVE que comercialitzen producte propi. En total es van preseleccionar 48 agències.
• Primer filtrat: aquest va excloure a les agències receptives, les que no tenien seu o oficina a Catalunya, aquelles no comercialitzen producte propi, i que no comercialitzessin com a mínim una destinació fora d’Europa. Aquest procés va eliminar a 6 agències catalanes.
• Ponderació: va consistir en l'elecció de criteris i en l'assignació d'un determinat nombre de punts (d'un total de 500) a cada un d'ells, a partir de l'anàlisi de la pàgina web de l'agència sobre la base de la qual se seleccionen els criteris complerts, i en la posterior suma dels punts obtinguts per l'agència. El valor de la puntuació varia en funció de la relació entre el criteri puntuat i els valors propis del TRC.
• Selecció final: un cop comprovats el compliment dels criteris comentats i assignada una puntuació, es va ordenar a les agències segons aquesta puntuació i es va seleccionar a les que van obtenir una puntuació total més gran que 50 punts, sent aquestes un total de 15 agències.

Malauradament 5 de les agències seleccionades no van poder atendre l’entrevista, de tal manera que finalment es va entrevistar a 10 agències de forma semi-estructurada. Cal destacar que es van dissenyar dues entrevistes diferents per diferenciar a les agències que ja estaven comercialitzant TRC (encara que fos en un percentatge ínfim en comparació de la resta del paquet turístic) de les que no el comercialitzen de cap manera, encara que això finalment només es va donar en un cas.

Crèdit fotografia: Workshop sobre TRC al CETT-UB, 25 d'octubre del 2013.

Es van entrevistar a les següents agències catalanes: Tarannà Viatges, Orixà Viatges, Muztag Viatges, Tuareg Viatges, Artisal Travel Photography, Insòlit Viatges i Aventura, XL Viatges a Mida, Èxode Viatges, Temps d'Oci Viatges, Kaluma Travel.

Per altra banda, aquestes entrevistes es van complementar amb l’anàlisi de l’experiència d’algunes agències de viatge de fora de Catalunya que comercialitzen TRC de forma habitual, i que per tant permetés tenir altres punts de referència. Així es va entrevistar a Large Minority Travel, amb seu a Londres; Double Sens Voyages Solidaires amb seu a París i Turisme Responsable by Agrotravel amb seu a Vitoria.

Principals resultats

Actualment les agències de viatges catalanes reben una oferta molt variada través de múltiples canals i intermediaris relacionada amb el turisme rural comunitari. Malgrat això s’han identificat una sèrie d’obstacles que dificulten que el turisme rural comunitari pugui ampliar la seva capacitat de comercialització d’aquesta oferta.

L'elevat preu del TRC és destacat per gairebé totes les agències com a un inconvenient important a l'hora de comercialitzar-lo. Per sortejar aquest obstacle l'agència ha d'identificar aquell turista que entén el valor que aporta un viatge d’aquestes característiques, i per al qual l'intercanvi cultural i l'autenticitat cultural siguin fortes motivacions, i els valors ètics coincideixin amb els criteris de sostenibilitat de la iniciativa de TRC. La no identificació de les necessitats del turista comportarà insatisfacció per part d'aquest, i repercutirà en una mala qualitat de servei per part de l'agència. Per això és important que l'agència comprengui el funcionament i els objectius que pretén aconseguir aquesta iniciativa.

Crèdit fotografia: Workshop sobre TRC al CETT-UB, 25 d'octubre del 2013.

Existeix una confusió generalitzada del concepte de TRC per part de les agències de viatge catalanes. Els elevats preus i la manca de comoditat, principals problemes assenyalats per aquestes agències, són aleshores un reflex de les diferències en la segmentació i les necessitats de cada turista.

Una altra problemàtica que afecta la comercialització del TRC és la dificultat que tenen les agències catalanes per accedir a les iniciatives comunitàries, en alguns casos per les deficiències en les infraestructures de comunicació. Això es pot sortejar parcialment a través de la intermediació, i de la creació de xarxes nacionals de TRC o de plataformes i associacions similars.

Finalment, un dificultat més identificada per les agències de viatges catalanes és el límit de capacitat de càrrega social de la comunitat. Aquest fet fa que sigui imprescindible que l'agència sigui conscient del volum de turistes màxim que pot enviar a cada iniciativa, i de la necessitat d'educar-i sensibilitzar-los de manera que aquest intercanvi cultural es doni de la manera més positiva i sostenible possible en la mesura del controlable. La resiliència de la pròpia comunitat serà llavors determinant per a la viabilitat social de la iniciativa, i ha de ser part indivisible dels criteris segons els quals es formula l'estratègia comercial.