Del 28 al 30 de maig de 2012, la ciutat de Tocoa, departament de Colón, al nord-est d'Hondures, ha estat escenari de l'Audiència Pública i Seminari Internacional sobre la situació dels drets humans de les comunitats camperoles del Bajo Aguán.

Convocada per diverses organitzacions i xarxes internacionals [1], l’Audiència es va proposar com a objectiu que les víctimes del greu conflicte agrari que ha endolat a les famílies camperoles del Bajo Aguán, poguessin brindar els seus testimonis davant una audiència internacional compromesa amb la plena vigència dels drets humans. Així mateix, conèixer l'anàlisi d'organitzacions nacionals [2] dedicades a la defensa de drets humans a Hondures, i donar visibilitat aquesta situació en la zona del Bajo Aguán.

Els testimonis punyents de les víctimes d'un conflicte que té les seves arrels en la despulla de territoris, la concentració de la terra en poques mans, la falta d'accés a aquesta per a milers de famílies camperoles i l'expansió de monocultius a gran escala, en particular de palma africana, han estat els protagonistes indiscutibles de l'esdeveniment que ha involucrat a totes les organitzacions i moviments camperols de la zona.
 

Plenari de l'Audiència Pública. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

Per més de quatre hores i davant un auditori molt atent, les víctimes d'aquesta brutal repressió van brindar el seu testimoni davant una audiència internacional provinent de dotze països d'Amèrica Llatina i Europa, representants de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), de l'Oficina l'Alt Comissionat de Drets Humans de Nacions Unides i del Parlament Europeu, així com del cos diplomàtic present a Hondures.

Veus i rostres

"Estàvem protestant en el sector de Planes quan van arribar diverses patrulles amb policies i militars i van començar a reprimir. A mi em van perseguir fins a un carreró sense sortida i quan vaig aixecar les mans per rendir-me, em van disparar dues vegades amb una M-16. Una bala em va trencar el coll del fèmur. Vaig tractar d'agafar-me a unes branques per no caure però els policies, no contents, em van tirar al terra i van començar a colpejar amb les seves botes a la cama ferida fins que me la van desprendre del maluc. En aquest moment que em vaig desmaiar i no recordo res del que va passar després. Ens tracten com a delinqüents només per defensar el nostre dret a tenir accés a la terra. Creuen que d'aquesta manera aturaran la nostra lluita, però estan equivocats", va dir Neptalí Esquivel, membre del Moviment Unificat Camperol del Aguán (MUCA).

 
Neptalí Esquivel. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

Com a conseqüència dels trets i la brutal pallissa que donar els uniformats hondurenys, el jove va patir lesions greus i permanents a les seves cames i ara està obligat a mobilitzar-se amb crosses. Ningú ha estat investigat, ni enjudiciat i castigat per aquest i molts altres delictes comesos contra les famílies camperoles del Bajo Aguán.

La veu entretallada de Neptalí Esquivel es va sumar a les llàgrimes de les vídues del Moviment Camperol de l'Aguán (MCA). Els seus marits van ser massacrats a la finca Tumbador per guàrdies privats del terratinent i productor de palma africana Miguel Facussé Barjum. També es va unir amb dolorosos records del jove Santos Bernabé Cruz, de 17 anys, torturat per militars i policies en la Comunitat de Rigores i amb els malsons de moltes de les altres víctimes de l'horror.

"Estava reparant una bicicleta a casa quan van arribar diversos militars disparant. Van envoltar la casa i ens van obligar a sortir. Em van tirar al terra, em van treure la camisa, em lligar les mans amb els cordons de les sabates i a empentes em van portar cap al cementiri. Després van començar a colpejar-me. Em van posar una bossa de plàstic al cap perquè m'ofegués. Seguien colpejant-me, apuntant-me amb el fusell, posant-me’l a la boca. Després em van ruixar tot el cos de benzina i em van amenaçar de cremar-me viu. Altres deien que era millor enterrar-me viu o lligar-me una pedra a la cintura i tirar-me al riu Aguán. Estava aterrit i sentia que em matarien", va recordar Santos Bernabé.

Al jove no el van assassinar. Van seguir copejant-lo i finalment el van deixar en llibertat, no sense abans amenaçar-lo novament amb matar-lo. Va passar uns quants mesos amagat i va denunciar els fets davant la Fiscalia sense aconseguir cap resultat.


 
Escolta dels testimoni a l'Audiència Pública. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

Ariel Lara, també de la comunitat de Rigores, va tenir menys sort. "El 2 agost 2011 estava treballant en la construcció d'un pou quan van arribar tres patrulles de la Policia disparant amb uns M-16. Les patrulles es van detenir prop de casa i els policies van obrir foc. Mentre els deia a uns nens que es llencessin a terra una bala em va travessar el braç i va entrar pel costat esquerre i es va col.locar prop de la columna. Així vivim tot el temps sota l'amenaça de ser assassinats només pel fet de reclamar el dret a la terra".

A Ariel no l’han pogut operar i ha perdut l'ús del braç ferit. Tampoc pot treballar i la seva vida ha canviat radicalment. Ni tan sols va presentar una denúncia perquè diu que els fiscals i els jutges sempre defensen els poderosos i condemnen als camperols.

Massacre

El matí del 15 de novembre de 2010, el silenci de la foscor va ser trencat per les interminables ràfegues de gran calibre disparades pels guàrdies de seguretat del president del Grupo Dinant, Miguel Facussé Barjum, contra membres del Moviment Camperols del Aguán (MCA). El saldo de la massacre va ser de 5 camperols assassinats i diversos ferits.

Un dels supervivents recorda que van arribar a la finca 'El Tumbador' de manera pacífica i desarmats. "Quan els guàrdies van començar a disparar i a demanar reforços, vam començar a córrer. Dos dels companys que estaven al meu costat van ser ferits: un a la cara i l'altre a la cama. Amb mi estava Ciriaco Muñoz, i els van carregar fins al carrer pavimentat on ens esperava un cotxe. Vam ajudar a muntar els ferits al vehicle, mentre la zona s'omplia de guàrdies. Em vaig despedir del Ciriaco per portar els ferits a l'hospital. Aquesta va ser l'última vegada que el vaig veure. Hores més tard em van dir que l'havien assassinat", va recordar el noi que va preferir mantenir l'anonimat.

 
Testimonis. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

Guadalupe Gallardo és una de les vídues del Tumbador. El seu marit, Raúl Castillo, va morir aquella nit de novembre. Va sortir d'hora amb el seu matxet i mai va tornar. "Van assassinar al meu marit i no hi ha cap procés de recerca per part de les autoritats, perquè sempre estan a favor dels terratinents i defensen els seus béns. Nosaltres els camperols i camperoles seguim sent perseguits per cometre el 'delicte' de lluitar per la recuperació de les nostres terres. Totes les persones que som part d'una organització camperola estem en perill i estem en risc de perdre la vida", va dir entre llàgrimes.

Per Bertha Oliva, coordinadora nacional del Comitè de Familiars de Detinguts Desapareguts a Hondures (COFADEH), escoltar les víctimes reforça el compromís amb elles. "És aquí on hem d'escoltar no solament perquè es desfoguin, sinó per veure què hem i podem fer. El dolor d'aquests testimonis és una cosa que coneixem molt bé, i mentre estiguem desperts i acompanyats per la solidaritat i el compromís de tantes organitzacions nacionals i internacionals hi ha esperança de poder fer alguna cosa concreta a favor de la vida i la llibertat. No tot està perdut", va dir Oliva.

El salvatgisme dels cossos repressius de l'Estat i dels guàrdies de seguretat privada dels terratinents és el reflex d'una situació que ja està fora de control, i que es caracteritza per la falta d'institucionalitat i la total impunitat.

Impunitat

"Una vegada més va quedar en evidència l'absència de l'Estat i la total impunitat que hi ha a la zona. En el Bajo Aguán no es respecten els drets humans i l'Estat d'Hondures no té la capacitat, ni la voluntat de proveir justícia a la seva població, i tampoc per resoldre el greu problema agrari que ha desencadenat una violència voraç.

Treball en grup. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

En aquest sentit, vam mostrar una manca extrema d'institucionalitat, amb una fiscalia que no investiga els crims perpetrats contra les famílies camperoles, una policia que no persegueix els delinqüents i un òrgan judicial que funciona només per a alguns ciutadans. La impunitat és total, i l'Estat no li interessa resoldre l'assassinat de camperols, ni la destrucció dels seus habitatges. Més aviat sembla estar al servei d'uns pocs en aquest país", va manifestar María Silvia Guillén, presidenta de l'Audiència Pública i ex comissionada de la CIDH.

Segons Martín Wolpold-Bosien, coordinador de FIAN Internacional per Amèrica Central, el que es viu en el Bajo Aguán és el conflicte amb més violència contra comunitats camperoles que s'ha donat a Amèrica Central durant els últims 15 anys. "Els números parlen per si mateixos: 48 camperols organitzats, un periodista i la seva núvia assassinats i un altre camperol desaparegut, i la impunitat és total. L'Estat ha d'assumir immediatament les obligacions que li imposen els tractats i convenis internacionals en matèria de drets humans. En lloc de seguir militaritzant la zona i sembrar més terror entre la població, ha de mostrar senyals clars de la seva voluntat política per investigar totes les violacions que s'han vingut donant", va afirmar Wolpold-Bosien.

Per Lisa Haugaard, directora executiva del Grup de Treball per a Amèrica Llatina (LAWG, per les sigles en anglès), resulta inacceptable la manca total de respostes de l'Estat hondureny davant l'atac sistemàtic que pateixen les famílies camperoles organitzades. "Esperem que la presència, en aquests dies, de tantes organitzacions i xarxes internacionals contribueixi a establir la idea que la comunitat internacional segueix amb la mirada posada en el Bajo Aguán. En aquest sentit, anem a reunir-nos novament amb el Departament d'Estat, amb el Congrés, amb la nostra ambaixada a Hondures i amb diversos grups de ciutadans i ciutadanes nord-americans, perquè cal exigir al govern hondureny que vetlli i respecti els drets humans", va manifestar Haugaard.

Carlos H.Reyes (Rel-UITA), Bertha Oliva (COFADEH) i Gilda Rivera (CDM). Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

La necessitat que el món torni a mirar cap a Hondures va ser assenyalada també per Carlos H. Reyes, membre del Comitè Executiu Mundial de la UITA. "Durant aquests dies es va analitzar la situació dels drets humans després de gairebé tres anys del cop d'Estat i es van compartir experiències i processos que s'estan desenvolupant a nivell local, nacional, regional i internacional sobre la defensa dels drets humans de les comunitats camperoles.

Al país –va continuar Reyes– hi ha un deteriorament constant a causa de les accions dels cossos de seguretat de l'Estat que han estat penetrats pel crim organitzat. Tota Hondures, i de manera especial el Bajo Aguán, viu una situació d'Estat fallit, i això està sent usat pels poders fàctics del país per exigir una major intervenció estrangera i la conseqüent pèrdua de sobirania.

Davant d'aquesta situació, hem d'exigir més atenció al que passa al país i al mateix temps, activar-nos com a Front de Resistència per ser un interlocutor vàlid davant aquestes problemàtiques", va afirmar el representant de la Rel-UITA.

Heriberto Alemán, coordinador de l'Observatori Permanent Internacional de Drets Humans en el Aguán (OPIDHA), va qualificar de 'transcendental' l'activitat desenvolupada a la ciutat de Tocoa. "El que vam fer en aquests dies ens ajuda a mantenir visible la problemàtica que cada dia vivim les comunitats camperoles. Necessitem resoldre el conflicte agrari i per fer-ho necessitem lleis i polítiques públiques que permetin una distribució equitativa dels recursos naturals", va dir el dirigent camperol.
 
Reforma agrària

L'Audiència Pública i el Seminari Internacional van ser una ocasió no només per analitzar les causes del conflicte agrari, sinó també les possibles solucions, en un marc de respecte als drets humans i democratització del camp a Hondures.

Gilberto Ríos (FIAN Hondures). Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA / ALBA SUD).

Per Gilberto Ríos, director executiu de FIAN Honduras, al país hi ha conflictes localitzats, sobretot al Bajo Aguán i altres zones del nord del país, però no existeix un moviment camperol a nivell nacional. Segons ell, aquesta situació dificulta la promoció de transformacions estructurals en el sector rural pel que fa a tinença de terra, accés a serveis de l'Estat i implementació de polítiques proteccionistes per a les empreses camperoles.

"Una reforma agrària no pot estar al marge d'un Pla Nacional de Desenvolupament que tingui visió de país i que connecti amb una justa distribució dels recursos naturals, com la terra, l'aigua, els boscos, i a l'accés per a tots als serveis l'Estat, com el crèdit, la salut, l'educació i l'habitatge", va dir Ríos.

El mateix dia (1/6) en que a la capital hondurenya es donava a conèixer la Declaració Final de l'Audiència Pública, milers de camperols acompanyats per organitzacions populars, socials i sindicals de la Vall del Aguán es van movilitzar a Tocoa en rebuig a les amenaces abocades per Miguel Facussé Barjum de desallotjar vàries finques que van ser negociades amb el govern i que es troben en possessió del MUCA.

Així mateix, els camperols organitzats van exigir el compliment dels acords signats amb el govern el 2010 i l'aprovació d'un projecte de llei de Transformació Agrària Integral que va ser presentat l'any passat davant el Congrés Nacional.

Declaració final

El passat 1 de juny, les organitzacions i xarxes internacionals convocants de l'Audiència Pública van donar a conèixer la seva Declaració final en la qual van presentar les seves principals troballes i conclusions i on formulen recomanacions a l'Estat hondureny i a la comunitat internacional.

Presentació pública de la Declaració Final. Fotografia de Giorgio Trucchi (Rel-UITA).

Durant la conferència de premsa que es va realitzar a la capital hondurenya, els representants de les organitzacions internacionals van manifestar la seva profunda preocupació davant la greu situació de violació dels drets humans a la Vall del Aguán.
 
Entre les principals troballes i conclusions, les organitzacions internacionals van assenyalar la manca total d'institucionalitat i justícia davant els homicidis selectius, les agressions, segrestos, actes d'intimidació i tortures contra els camperols organitzats, la protesta està sent criminalitzada. També van evidenciar que la militarització de la regió no només no garanteix la seguretat a les comunitats camperoles, sinó que "contribueix a la seva permanent fustigació, i a infringir por i violència contra aquestes".
 
Entre altres punts van assenyalar que continuen els desallotjaments forçosos sense ordres judicials, els impactes i traumes sobre la vida i cossos de les dones i la pèrdua del suport per part de les famílies a causa de l'assassinat de familiars. A més, van manifestar que el conflicte agrari al Bajo Aguán "és el més greu en termes de violència en contra de les i els camperols a Amèrica Central en els últims 15 anys", i que s'emmarca en una situació de violència estructural "que s'expressa en la falta d'accés a les condicions de vida digna per a la població".
 
"Ha estat impressionant veure com la gent en el Bajo Aguán se sent sola i desprotegida davant l'absència total de les institucions. Considerem que l'Estat d'Hondures té una gran responsabilitat en el que està passant", va dir María Sílvia Guillén.
 
Els representants es van mostrar també molt preocupats davant els possibles desallotjaments que ja han estat demanats per delegats del Grup Dinant. "Ja hem vist massa desallotjaments forçosos i assassinats, i no entenem la lògica de voler generar una altra escalada al conflicte. Quan parlem de falta d'institucionalitat, volem dir justament que l'Estat ha de reaccionar de manera coherent amb els drets humans i no amb els interessos de particulars", va afirmar Martín Wolpold-Bosien.

Recomanacions
 
Davant aquesta situació les organitzacions i xarxes internacionals van demanar a l'Estat d'Hondures, entre diversos punts, investigar i sancionar de forma expedita tots els crims comesos, el cessament immediat de la repressió i dels desallotjaments forçosos contra les comunitats camperoles, així com la recerca "d'una solució integral, justa, pacífica i sostenible a les demandes camperoles ".
 
Igualment, van sol.licitar a la comunitat internacional insistir perquè l'Estat hondureny investigui i sancioni els crims, procurar que la cooperació internacional bilateral i multilateral amb l'Estat hondureny i les companyies privades "no contribueixi a les violacions de drets humans", així com "suspendre la cooperació internacional que promou la militarització i que agreuja la situació dels drets humans".
 
Finalment van considerar que la greu situació de violacions de drets humans a Hondures no brinda "les condicions adequades per signar un acord d'associació entre la Unió Europea i Amèrica Central".

 

Notes:

[1] APRODEV (Asociación de Agencias de Desarrollo ligadas al Consejo Mundial de Iglesias), amb seu a Brusel.les; CIFCA (Iniciativa de Copenhague para América Central y México), amb seu a Brusel.les; FIAN Internacional (Organización Internacional por el Derecho a la Alimentación), amb seu a Heidelberg; FIDH (Federación Internacional de Derechos Humanos), amb seu a París; (LAWG) Latin America Working Group, amb seu a Washington DC; PIDHDD (Plataforma Interamericana de Derechos Humanos, amb seu a Quito; Rel-UITA (Regional latinoamericana de la Unión Internacional de los Trabajadores de la Alimentación, Agrícolas, Hoteles, Restaurantes, Tabaco y Afines), amb seu a Montevideo; TROCAIRE, amb seu a Dublin; i Vía Campesina Internacional, amb seu a Jakarta.

[2] Observatorio Permanente Internacional de Derechos Humanos en el Aguán (OPIDHA), (OPIDHA), les seves organitzacions integrants i organitzacions nacionals de drets humans (FIAN Hondures, COFADEH i CDM).


Giorgio Trucchi és membre de l'equip d'investigació d’ALBA SUD i corresponsal a Amèrica Central per al Sistema Informatiu de la Regional Llatinoamericana de la UITA (SIREL). Col.labora també amb el diari digital Opera Mundi de Sao Paulo de Brasil i Kaos en la Red. El podeu seguir al seu bloc Pobles en Resistència a la Web d’Alba Sud.

Aquest reportatge es realitza en el marc del conveni de col.laboració entre ALBA SUD i la Rel-UITA.